📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb un article a tota portada l'autor fa un repàs per la relació històrica del teatre i la censura. Comença pel teatre clàssic ja que abans de crist, el poder ja controlava i decidia allò que era més convenient pel regim i per l'espectador. Al segon punt entra de ple en el paper de la censura durant la dictadura de franco. Durant els primers anys, el teatre només havia de ser un divertimento que distragues al públic dels seus problemes cotidians. Els censors i el movimeinto vetllaven per tal que les obres compromeses o de crítica social no es representessin. El regim era tan intervencionista que practicament el que hi havia era una autocensura dels autors i programadors. Arribats als anys 60, alguns autors comencen a escriure obres de denuncia socio política. Alguns autors logren estrenar disfressant personatges i eludint la censura. Cita varies persones i grups del mon del teatre (noms propis) que hagueren de lluitar contra la censura i que fins i tot, alguna vegada, el dia de l'estrena no pogueren fer-ho per culpa d'un censor. En d'altres casos les obres quedaven tan mutilaes per la tisora del censor, que quedaven desvirtuades. Sovint, els autors es negaven a interpretar-les. Als anys 70, moltes companyies teatrals alternatives espanyoles sortiren a l'estranger i obtingueren reconeixement internacional. Moltes pogueren treballar aquí ja que al regim li era dificil censurar allò que havia triomfat a d'altres paisos. Amb l'arribada de la democràcia, semblava que la censura ja havia passat, però amb casos com els de els joglars, queda clar que no tenim libertat. Inicialment, la censura va autoritzar l'obra de els joglars (la torna), però quan es va escenificar, fou detingut el seu director albert boadella i posteriorment d'altres components de la companyia, que seran jutjats en consell de guerra. L'autor critica el sistema i acusa a la censura de tants desproposits