📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica les bases del segon concurs de pessebres. El concurs serà organitzat pel centre parroquial i per l'agrupació de pessebristes parroquial

Publicitat, agricultura, industria, s'informa als colliters d'olives que el proper dia 12 romandrà oberta oficialment l\almazara xamós\" del carrer major, 116. Es compraran totes les olives"

L'autor publica un sentit article en record d'amistat i d'admiració per la persona de joan aragay. A joan aragay, fa pocs dies que si li va fer un homenatge postum aprofitant la diada de l'escola pia. El pare poch no hi va poder asistir, però des de madrid va remetre un emocionant article (suposo que aquest). Joan aragay va ser un gran calderí, una gran persona i un gran music. L'autor recorda amb quanta qualitat posava musica als seus poemes religiosos que eren cantats a les esglesies calderines

La sra gallart, ofereix els seus serveis de bordadora a mà i a màquina. La seu és al carrer bisbe soler, 2, 2on pis

Es fa ressò de l'exit de la setmana cultural que per quart any ha organitzat acció catolica. Les conferencies tingueren lloc al casal catequistic. La primera, amb el titol \actualidad del parque zoologico\" va ser presentada pel \"cura - regente\" mossen tintó i el ponent fou el sr. Jonch cuspinera director del zoo de barcelona, i la conferencia va versar sobre els zoologics moderns, allunyats d'aquelles antigues presons d'animals. La segona conferencia tingué el titol de \"el encuentro del si mismo\" i fou a càrrec del dr. Mossen ricard puncernau, president de l'obra diocesana d'exercicis espirituals. El tema fou el viatge a l'interior d'un mateix a la recerca de deu. La conferencia fou presentada per mossen gallofré, capellà del remei. // a la segona part continua describint la conferencia del dr. Puncernau. La part mes curiosa es quan afirma que a les primeries del segle xx el sentit materialista va arribar a fer creure que l'home venia del mono, el sr. Puncernau es congratula de que a l'actualitat (1960) la ciencia s'ha espiritualitzat i s'han eliminat aquelles teories materialistes que asseguraven que venim del mico. // la tercera conferencia fou confiada al novelista i advocat joan oller rabasa i versà sobe el tema \"maragall, el bon mot i la paraula viva\". El sr. Oller glosà la figura del poeta maragall i va reivindicar el fet de que els catalans hauriem d'estimar més la nostra llengua i no ser tan mal parlats. Els calderins remei tura i joan gabarros varen llegir amb molt d'encert poemes de maragall. // **la quarta i ultima conferencia fou a carrec de mossen ramon cunill i es desenvolupà sobre el tema \"panorama religioso y politico de oriente medio\". El ponent va alternar els fets historics i culturals de l'orient mitjà amb la crispació religiosa i el gran potencial petrolifer d'iraq, que per cert va ser descobert pels russos, quan encara no era tan important a nivell mundial com ho es ara (1960) i només el feien servir de lubricant"

Electrodomestics font, amb gran riquesa tipografica publicita els models d'equips de musica philips de l'any 1961. Son dotze models de tocadiscos. Inclou el preu: el més economic val 1.241,55 ptas. I el mes car 6.992,10 ptas.

La botiga casa cladellas, del carrer santa eulalia, 2, ha repartit entre els seus clients números pel sorteig d'una moto vespa. El sorteig serà amb combinació amb l'once i ho verificarà el notari de la vila sr. Colina zarandona

Publica el programa dels actes previstos amb motiu de la celebració de la fiesta de la liberacion. A les vuit del matí, hi haurà \disparo de morteretes\", tocs de sirena i repicada de campanes. Missa resada i tedeum, col·locació d'una corona de llorer al peu del monument de la creu dels caiguts (ofrena de falange). *al migdia tindrà lloc al casino caldense i organitzat per educacion i descanso, la primera desfilada de maniquis espanyoles de l'escola de maniquis de barcelona, aquesta desfilada estava prevista fer-la a la proppassada festa major, en aquella ocasió no es va poder fer i la fan ara. A la tarda tindran lloc les galas montbuyenses cinematograficas i el baile de la prensa, organitzades pel setmanari montbui. Finalitzaran els actes amb tot un classic: el tradicional sopar homenatge als excombatientes"

El pare poch publica un llarg treball amb el que s'endinsa a la nit dels temps per tal d'esbrinar els origens del nom de la vila i les diferents evolucions toponímiques que ha patit al llarg del temps. Primerament fa una biografia de la persona de plini el vell. Al segon punt es centra en l'obra de plini. Un total de sis obres de les que només una ha arribat als nostres dies \naturae historiarium libri xxxvii\". Al tercer punt es centra en el fragment que parla dels aquicaldenses com estipendiaris. En transcriu la versió en llatí seguida de la traducció al castellà. // al segon lliurament s'ocupa dels assajos que el sr. Miquel cortès va fer a l'any 1836 sobre la toponimia dels noms aquae calidae i baseda o boseda. El sr. Cortès identifica als aquicaldenses de plini amb caldes de malavella i fa divagacions amb el mot boseda que l'associa amb montbui. // al tercer capitol continua divagant sobre l'obscur origen del nom de la vila, es fa ressò del text de pere de marca que s'inclina a identificar caldes de montbui amb els aquicaldenses, tal com ja va recordar al setmanari montbui el seu amic llogari sala el setembre de 1961. La conclusió és que no hi ha cap prova irrefutable que demostri l'origen del nom de caldes de montbui: boseda seria l'opció minoritaria i aquicaldenses la que sembla més probable. Al quart lliurament fa un repas dels camins romans i dels autors que els han estudiat i fa referencia als estudis que avel·li xalabarder va publicar al \"caldes antic i modern\". // al cinquè lliurament s'endinsa al periode visigotic ( segles v - ix) i continua basant-se en els estudis d'avel·li xalabarder per afirmar que el periode visigotic no va fer variacions a la toponimia, sencillament varen adoptar els noms que heretaren del periode romà, tal com feren amb moltes altres coses. // a la sisena part el pare poch s'ocupa del periode musulmà (segles ix - x) i es recolza en diversos autors per afirmar que els dos segles de dominació musulmana va causar molts estralls però no va poder canviar la toponimia preexistent. L'autor apunta la posibilitat que els moros saquejessin caldes l'any 865, quan penetraren al comptat barceloní destruint castells. // al setè lliurament, el pare poch entra de ple al segle x, i s'endinsa per diferents arxius per trobar la manera amb que era coneguda la nostra vila en aquells temps. Transcriu documents entre els anys 940 i 967. Els documents són de diverses donacions de terres i cal destacar que el nom de la vila es senzillament caldes, el \"cognom\" montbui encara no s'utilitzava. // al vuitè lliurament, transcriu diversos documents que mencionen caldes al segle x, els documents formen part del cartulari de sant cugat del vallès i són donacions o vendes a favor del monestir de sant cugat els anys 988, 994, 988 i 994. El mot caldes continua apareixent sense el \"de montbui\" però per ubicar-lo utilitzen noms dels pobles veins. // a la novena part continua fent referencies al segle x, l'autor ha recopilat vuit documents referents a caldes datats entre els anys 940 al 999. Inclou la transcripció en llatí i en castellà d'una venda de terres força important, el venedor fou ramon borrel i el comprador un vicari, de nom bonfill. El document és extret del cartulari de sant cugat i el toponim caldes continua sense el \"cognom\" montbui. // a la desena part, l'autor entra al segle xi i reprodueix diferents documents dels anys 1041 al 1092. Cal destacar el primer document que fa referencia al castell de montbui. És el document de l'any 1059 amb el que el comte berenguer primer el vell i llur esposa almodis fan donació a miró gesbert del castell de montbui. El cognom montbui continua sense apareixer però als documents del segle xi el nom de la vila va precedit del nom de la parroquia \"santa maria de caldes\" o calides, calidis. De l'any 1041, també cal destacar la donació que va fer un tal sendret d'unes terres situades a carerac. // la onzena part és dedicada als documents que parlaren de caldes al segle xii. El cognom caldes encara no apareix però si que apareix una nova variació: el toponim caldes esdevindrà sovint gentilici (bernat de caldes, ramon de caldes, arnau de caldes)"

El sr. Ferrer publicita els seus serveis d'electricista. La seu serà al passeig del remei num 24