📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

J. Cosvi, de l'avinguda pi i margall 14, es publicita com el representant a caldes de radio aragones de granollers

Tradicionalment cada any un dels escolanets de l'escolania de montserrat és nomenat bisbetó. Enguany ha estat nomenat bisbetó el nen calderí de 10 anys carles rius

Publica una entrevista al sr. Miquel rosàs. El sr. Rosàs es l'alma mater del pessebrisme i explica que l'associació de pessebristes parroquial va neixer d'un grup de pessebristes locals sota la protecció del capellà i membres de la parroquia, els principals artifecs són: ell mateix, i els srs. Pare puig, aragay, farràs i de sans. Al començament 1961, tot era prestat, ara (1963) tot és de propietat. Afirma que l'associació es subvencionada per diverses entitats calderines (patronat del museu, ajuntament, caixa de pensions, balnearis, etc). Gràcies a les gestions del sr. Alcalde (sagalés) enguany exposaran els seus diorames al \cafe del circulo\"*. El sr. Rosàs admira als pessebristes de castellar del vallès ja que ells si que tenen un local pròpi on exposar les seves obres"

L'autor critica durament la decisió de la comissió tecnica especial que ha triat el guanyador de la medalla 1963 al merit esportiu. La queixa més dura l'ha motivat la declaració de dos guanyadors exaequo. L'autor afirma que per aquest casos ja hi han les mencions d'honor, però el guanyador ha de ser un de sol

La portada és dedicada a recordar aquell 29 de gener d'ara fa 25 anys. Denosta als politics de la republica i els culpabilitza d'haver-nos portat a la guerra civil. Lloa absolutament al caudillo i a la seva \cruzada de liberacion\" i assegura que franco va guanyar \"caballerosamente sobre el campo de batalla\" i que en la pau ha tingut \"tacto, generosidad y cristiano perdon\"*. // **a la mateixa pàgina publica un poema en català dedicat a l'alliberació, obra de miquel s. Salarich"

Pare poch, historia, arxuis, biblioteca, // xalabarder, l'autor aporta dades sobre les torres de defensa i castells que durant la reconquesta (s. Xi - xii) varen erigir-se per defensar el territori que s'anava conquerint als moros. Cita autors com marsà o carreras candi (cites sense referencia directe a caldes). En un altre punt, fa referencies a diversos documents que fan alusions a torres situades en terreny calderí. Els documents no concreten l'ubicació de les torres calderines i daten dels anys 1243 i 1059. Les referencies documentals més concretes, les mostra amb uns documents dels anys 1064 i 1067. Ambdos pergamins són de la biblioteca - arxiu de la farmacia codina i fan referencia a la torre jordana. També troba referencies incertes de la torre del negrell 1255 - 1284. I apunta la possibilitat que la torre roja derivi del mot torroja. // al capitol xxxv cita a avel·li xalabarder quan al seu \caldes antic i modern\" fa referencia a la toponimia calderina i a documents antics on hi ha trobat noms calderins com bugarai en textos de l'any 1097, can camp (monte pedroso). Un document de 1087 cita el puigdomí. Afirma que la toponimia calderina té molts exemples d'origen romà. Com montmajor que està documentat a 1092. // al capitol xxxv es centra en els toponims farell i pascol. Del mot farell, afirma que no s'ha d'identificar montmajor amb farell i es recolza en un document de l'any 1067 on es cita un terreny situat entre la riera, montmajor, el farell i carerac. Al document de l'any 1067, també es cita la torre jordana, i podría ser que el farell fos una torre erigida a les estibacions de montmajor. Farell ve del llatí \"pharum\" i el diminutiu \"pharellum\", que descriu un lloc on es feien senyals lluminoses. També afirma que el lloc que avui divisem al cim de montmajor és l'hostal del vent. Del mot pascol, o pasqualet, no ha trobat cap document fins al segle xiii, i podría tenir el mateix origen que d'altres pascols de catalunya, llocs de pastura pel bestiar boví"

L'autor descriu l'impacte emocional que parís causa a l'estranger, sobre tot si és de l'estat espanyol. La bellesa de parís es captivadora. Malauradament no pot parlar tan positivament dels ciutadans de parís: freds i molt atrafegats. Descriu una escena que va presenciar: la pregona emotivitat que la embaixada espanyola amb llur bandera onejant, causava a un emigrant espanyol.*

Es fa ressò d'una exposició d'escultura que la sra. Remei rodamilans està fent a la sala \jaimes\", del passeig de gràcia de barcelona. Desitjen molta sort a aquesta artista \"antigua caldense\". A la redacció del setmanari montbui ha arribat un cataleg de l'exposició, d'aquesta manera se'n han assabentat"

La sra. Teresa serra, del carrer sant ramon num 1, publicita la venda de trossos de tergal i llana

L'editorial a tota primera plana es dedicada a celebrar el vintè aniversari del setmanari montbui. Recorda que aquell llunyà dia de gener de 1944 quan va sortir el primer número, moltes persones no varen creure que el projecte arrelaría. La majoria de publicacions calderines anteriors no havien durat més de tres anys, a excepció de la publicació juvenil esbarjo. Vint anys és un rècord absolut del periodisme local i dins la modestia, es senten molt orgullosos d'haver assolit tal fita. La redacció de montbui està molt il·lusionada per la propera edició num 1.000 del setmanari