📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica la relació dels components de la comissió que gestionarà l'elecció de la pubilla de caldes 1964 (els membres de la comissió són a noms propis, i entre parentesi el càrrec i el nom de l'entitat que representen)

Es publiquen les bases del viie concurs de catifes. Es donarà preferencia als temes religiosos i es tindrà en compte la intervenció d'elements naturals. Hi haurà quatre premis dotats amb 500, 300, 200 i 100 ptas.

Amb un interessant però confus article, recorda que fa pocs anys va assitir a la inhumació d'un calderí de qui no diu el nom. Aquell calderí, en vida, es va significar per ser un bon calderí i un gran defensor de pobres i desvalguts. A l'acte de la inhumació, va causar molta sorpresa observar com la pell, la roba i el taut estaven com acabades d'enterrar, quan pels anys que havien passat, hauríen d'estar totalment destruides. Aquell fet quasi sobrenatural, va fer recordar a l'autor diversos fets notables d'aquell difunt. L'home sempre va tenir dues obsesions: la de ser enterrat a caldes, junt amb la seva mare i la seva gran preocupació per pobres i desvalguts; per la seva pròpia convicció va morir a l'hospital de la santa creu de barcelona. El fet anecdotic més important de la vida d'aquest personatge anònim, va ocorrer l'any 1909, durant la setmana tragica. L'home estava feinejant a casa seva quan es va assabentar que una \turba\" d'exaltats es dirigien a l'hospital de santa susanna per cremar-lo, amb el pretex que era un refugi de frares i monges. L'home va dir a la seva esposa que anava a salvar l'hospital o a morir amb ell. Davant de l'hospital hi va trobar als incendiaris disposats a ruixar amb benzina per després calar-hi foc. Es va interposar entre la \"turba\" i l'hospital i armat amb la seva dialectica i el seu coratge, va lograr disuadir-los. L'argument més contundent va ser que aquella casa acollia als ancians pobres i que tal vegada ells mateixos haurien d'utilitzxar-la algun dia (de fet així fou ja que alguns d'aquells incendiaris, de grans, acabaren acollint-se a l'hospital- asil de santa susanna. Després de parar el primer cop, l'home va anar a sopar, per poder tornar a fer guardia. Una guardia que no va ser en va ja que alguns incendiaris no quedaren prou convençuts i tornaren a intentar l'incendi. Aquella nit, el nostre home no estigué sol, ja que va ser acompanyat per un amic seu que era mestre d'escola de caldes (tampoc diu el nom del mestre). Després de la tempesta arribà la calma i la justicia va fer \"redadas\" per tal de capturar i jutjar als \"revolucionaris\". Quan va arribar l'hora de jutjar als de caldes, aquell home va ser cridat a declarar. I davant la sorpresa de tots, va declarar a favor dels acusats, salvant a molts d'una crítica situació. De les moltes persones que varen viure en primera persona aquest fets, en destaca la germana clara, de les germanes carmelites de la caritat, un dels blancs de la ira dels incendiaris "

Gegants, catala, llegendes, tradicions, amb un article totalment en català, l'autor felicita al director del setmanari montbui per la seva tasca vers aconseguir que per fi caldes tingui una parella de gegants propis. L'autor proposa que el gegant es digui farellàs en record a la llegenda del gegant del pi. També proposa que el nom de la geganta sigui triat en un concurs popular. Per finalitzar recorda al seu amic joan oller, que tot i la llarga absencia de la vila, segur que donarà suport a la ideia

El casino caldense publicita un concert de jazz. Al finalitzar el jazz, hi haurà un extraordinari ball a càrrec del conjunt internacional pleyel, de granollers.

L'autor envia una crònica en exclusiva pel setmanari montbui des de parís. La crònica descriu la vida i la ciutat de parís. Destaca la gran quantitat d'emigrants espanyols que hi ha a parís, alguns treballen a la citroen o a la simca, d'altres \a lo que salga\". L'autor dedica una part de la crònica a publicar els preus de diversos articles a la capital francesa. Per exemple: un cafè 5 ptas., un quilo de pa 9 ptas., un litre de llet 8 ptas., etc."

Amb un to altament emotiu i respectuos vers els avis calderins, demana la participació de tots al xii homenatge a la vellesa que tindrà lloc el proper dilluns de pasqua. Recorda que aquesta festa va començar abans de la guerra i que es va veure truncat pel drama 36-39.

Es fa ressò de la inauguració de l'exposició \españa 25 años de paz\". L'exposició va ser inaugurada per l'alcalde sr. Sagalés, i ocupava la primera planta de l'\"hogar juvenil del frente de juventudes\". L'exposició consta de 150 cartells representatius de l'evolució espanyola i dels 25 anys de pau, gràcies al caudillo franco. L'exposició es fa simultaniament a 3.000 poblacions de tot l'estat. A l'acte de la inauguració hi assitiren moltes persones i diverses autoritats (noms propis). El certamen romandrà obert les tardes de diumenge del mes de maig"

Amb un anunci, montoliu comunica als seus clients i públic en general que avui dissabte 30 de maig de 1964, tindrà lloc l'obertura del seu nou establiment, situat a l'avinguda pi i margall 74

Publica els acords presos a les sessions plenaries dels dies 16 i 23 de març de 1964. S'aprovaren diverses obres menors a varis veins. En un altre punt, es va notificar una transferencia de la diputació d'un valor de 25.000 ptas. Amb destí al museu. En un altre punt es va acordar felicitar al marquès de caldes de montbui, per haver-li estat atorgada la \gran cruz de beneficencia\""