📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb una nota molt breu, avisa de l'inici d'una novena a santa joaquina de vedruna. La novena tindrà lloc a l'esglesia del col·legi del carme

Publica una carta al director del diari barceloní tele expres que va ser publicada el dia 5 de maig de 1965. En ella, el signant sr. Griñó denuncia que mentre un diumenge visitava caldes amb la seva familia, un bretol va disparar un balí que va anar a parar al front de la seva esposa. El sr. Griñó no només denuncia aquest fet sino que s'hi recrea explicant que li varen extreure el balí en un dispensari de barcelona perquè a caldes no tenien ni esparadrap. Des del setmanari montbui demanen a les autoritats que es prohibeixin aquestes armes que tant abunden per totes les carreteres. En quan a l'esparadrap li recriminen al sr. Griñó que a caldes tant a les farmacies com al dispensari de la creu roja local hi ha esparadrap per donar i per vendre i que fins i tot es podía haver intervingut clinicament d'urgencia a la seva senyora. També asseguren que si hagués posat el fet en coneixement de l'autoritat, s'hagués sancionat al bretol i destruit l'escopeta

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 12 d'abril de 1965. Es va acceptar la baixa d'un vehicle seat i l'alta d'un altre vehicle de la mateixa marca a nom del sr. Sendra. Els vehicles eren pel servei de lloguer de cotxe sense conductor. En un altre punt es va autoritzar al sr. Indaleci beltrán a fer el servei de taxi a caldes amb un vehicle marca buick amb parada a l'estació de servei cerdà (benzinera). En un altre punt, es va aprovar tenir en compte els drets al·legats per la comunitat d'usuaris de la mina bulbena a l'urbanitzar el carrer espartero. En un altre punt, es va aprovar inicialment el projecte de clavegueram i font de sant sebastià de montmajor i exposar-lo a informació pública. També es va acodar demanar a l'ingenier municipal de camins sr. Nobell la redacció d'un projecte de traçat del pla especial de vies de ronda pel pla general d'ordenació urbana de caldes. A l'últim punt es va donar l'\enterado\" dels ajuts previstos per la diputació a caldes, que són de 300.000 ptas. D'ajut economic per aigues i 30.000 ptas. Per l'enllumenat"

Publica l'extracte dels acords presos a la sessió plenaria del dia 26 d'abril de 1965. La majoria d'acords son permisos d'obres a varis particulars. En un altre punt es va acordar la contractació de l'orquestra "la lira" per amenitzar els actes del 18 de juliol per un import de 14.000 ptas. També es va acordar solicitar a la jefatura d'obres públiques la tala d'alguns arbres de la carretera de mollet a moià en el tram del passeig del remei

La "adoracion nocturna española de la archidiocesis" ha escollit caldes per celebrar la vigilia d'espigues. Convida a tots els calderins a participar a la vigilia de espigues que començarà a les 22.30 i acabarà a les quatre de la matinada. Es beneirà la vila i els seus camps. Aquesta agrupació fa actes de desagravi a les hores que més s'ofén a deu

Ha quedat constituida la junta social sindical local amb els seguents càrrecs: president eusibi budí; vocals: bartomeu reche i josep farràs (textil); lluis margalef i indaleci navarro (metall); felip parrall (pell); andreu vasco (fusta); vicenç martín (construccio); lucas torres (activitats diverses). Els treballadors podran fer consultes sobre temes laborals tots els dimarts de 7 a 8 al local sindical

Publica l'extracte dels acords presos a la sessió plenaria del dia 5 d'abril de 1965. Es va reconeixer la conveniencia d'adquirir terrenys per la construcció de les escoles i la ampliació del camp d'esports, acceptant la oferta de terrenys del sr. Joan fàbregas. Es va acordar facultar a l'alcalde per fer els tramits necessaris. En un altre punt es va apobar l'informe tecnic d'indemnització a abonar als srs. Torras cuspinera, en concepte d'expropiació i obres d'habilitació dels immobles afectats per l'obertura i urbanització del carrer espartero

Historia, pare poch, esglesia*, el pare poch s'ha proposat demostrar als calderins d'avui, la importancia històrica de la vila que els acull, i una de les maneres de demostrar la importancia preterita de la vila és la numismàtica o com diu el pater \dinerets i sisens\". Comença anomenant el dineret de coure encunyat a caldes durant el regnat de felip ii (1557-1598). Des de 1445, caldes havia obtingut la llibertat del monarca alfons v \"el magnanim\" i el privilegi honoros de ser considerada carrer o barri de barcelona. Aquest dineret té al anvers: la cifra 1, una creu, la paraula cal-des, en cercle hi ha el nom de la vila \"caldes de montbuy\" amb sis botons de flor, al camp central de la moneda hi ha les quatre barres i la figura que sembla ser un castell (sobre el castell no hi ha unanimitat). Al revers només hi ha una caldera rodejada de vuit semicercles. El prestigios numismatic j. Botet sisó es mostra estranyat per aquesta moneda ja que no té constancia que caldes tingués permís d'encunyar moneda en aquesta época tot i ser carrer de barcelona des de 1445 i vila amb representació a les corts catalanes al 1358. // a la segona part s'ocupa del bonic sisé de coure encunyat durant la guerra del frances (1641) a l'anvers té un escut amb ls armes del regne d'arago. Una corona comtal remata l'escut. Al cercle de la moneda s'hi llegeix principat - cata (lunya). Destaca l'exclusió de referencies al rei d'espanya, propi de l'època. El sisè calderí té al revers la caldera o perol i la inscripció villa ca-l-idar(um). D'aquesta moneda encunyada a caldes al 1641 cal destacar l'escut de caldes en forma de cairó i a sota la creu de santa eulàlia. Aquesta moneda guarda similituts amb monedes d'altres pobles seguint aquest model. Al mateix capitol, fa referencies a un exemplar de moneda menor o pallofa d'esglesia. És de llautó, de 13 mm de diametre que té gravada una creu de peu llarg i a cada costat l'escudet d'armes reials i una caldera. // a la tercera part, comença parlant de l'escut heraldic de la vila. Tot i no poder-ne averiguar l'any en que es va compondre. A la part superior té en una meitat la creu de santa eulàlia i a l'altre les barres de la corona d'aragó. Tota la meitat inferior és ocupada per la clàssica i tradicional caldera o perol. La segona part la dedica a les pallofes o pallarofes de llautó (latón) calderines. Aquestes monedes de petit valor varen correr des de finals del segle xv fins els primers anys del xviii i foren encunyades per molts pobles de catalunya. Generalment les pallofes eren encunyades per una sola cara. La pallofa va arribar a tenir categoria de moneda local a les postrimeríes del segle xv, quan les turbulencies del regnat de joan ii amb motiu de la disminució de monedes fraccionàries. Malgrat tot, no totes les pallofes tingueren validesa monetaria. Segons j. Botet sisó, només han de considerar-se autentiques monedes aquelles pallofes que duien l'anagrama o les lletres de la respectiva població. La pallofa de llautó de caldes, amb només anvers, creu central i dos escuts colaterals (quatre barres i caldera) tingué validesa simbolica en les distribucions d'assignacions pecuniaries als beneficiats de la parroquia de santa maria. En uns temps que la parroquia tenía una corporació o comunitat de beneficiats. // el cinquè i darrer capitol es dedicat a la silografia calderina (segells i encunys), ja siguin del municipi, de la parroquia, particulars o documents oficials). L'autor ha estudiat a fons els segells municipals que daten dels anys 1446, 1540, 1545, 1549, 1566. Detalla el de l'any 1655, que va ser imprés per l'alcalde \"batlle\" miquel brunés, en una documentació que va enviar al veguer de barcelona. És rodó i mostra l'escut heràldic de la vila. Dels segells parroquials daten de 1737, 1765 i 1810. El de 1737, té la inscripció santa maria de caldas de montbuy amb caldera o perol. El de 1765 té la inscripció assumpta est maria in coelum i comunitat de preberes de caldes de montbuy. Té el perol i una mitja lluna. Aquest segell el va imprimir en un document mossen joan broquetas, prebere, doctor i arxiver de la comunitat de sacerdots beneficiats de la parroquia de caldes. Entre els segells particulars calderins destaca el de pere arnau de santa eulàlia (1359) que té la caldera. Per finalitzar, l'autor recomana varis llibres per tal que el lector pugui aprofundir sobre el tema"

Com és habitual, el setmanari montbui publica les altes i les baixes del padró d'habitants.

Es publicita la inauguració de la temporada de ball a la pista de la font del remei. El ball estarà amenitzat per los vulcanos