📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica el programa dels actes que es faran per celebrar la fiesta de la liberacion. Els actes són els tradicionals. \disparo de morteros i repique general de campanas\", missa resada i te deum amb assistencia d'autoritats i jerarquias. Col·locacio d'una corona de llorer al peru de la creu dels caiguts. Al camp d'esports tindrà lloc el primer cross escolar. A les dues, en un hotel de la vila, es farà el dinar dels excombatientes i a la tarda hi hauran sessions de cinema i ball al casino caldense (el ball al saló modern)"

Joan oller, musica, historia, valles, catala, premsa local, amb un text en català, l'autor té el noble proposit de recordar la historia de la banda municipal, una banda que va neixer als darrers anys de la dictadura de primo de rivera. El sr. Oller era un dels components de la banda. L'autor aprofita per recordar personatges d'aquells temps. Un grup de pares va inscriure als seus fills. L'ajuntament donava facilitats com la cessió del local d'assaig i la compra de l'instrument que se'l pagava cada \music\" a terminis. Un paradista del mercat que cada dimarts es posava al costat de la parada del noi tendre va aconseguir per concurs, la confecció de la trentena d'uniformes per la banda. La majoria adolescents. Recorda l'excitació que es va viure quan arribaren els instruments en un camió de la casa vidua de francisco montserrat de barcelona. Aleshores començaren els assajos sota la direcció del recent arribat sr. Xancó. El local d'assaig cedit era la sala de juntes de l'antic ajuntament (sobre les actuals termes romanes). L'autor recorda aquella sala de juntes amb més de cent escuts artistics pintats per bonaventura gispert. Les primeres peces assajades eren marxes d'acompanyament a processóns o la marxa reial. La banda municipal va fer la seva estrena el matí del dia de corpus de 1930. Però la veritable estrena fou a la tarda amb la processó. L'autor fa una deliciosa i llarga descripció de la processó, catifes florals incloses. Quan la processó va arribar a la plaça es va notar que la nova banda seria una competencia per la orquestrina local. Al segon capitol continua narran amb mestria la història de la banda. Recorda els noms d'alguns dels components. El més jove era genís pujol, de 6 anys, josep rifé tocava el bombo, etc. Recorda algunes actuacions a caldes i pels pobles del vallès. Destaca la gran tasca del mestre xancó, ja que amb pocs mesos va aconseguir que aquella trentena de nens i joves de (6 a 20 anys) sense cap noció de solfa, arribés a semblar a una banda. // al terrer capitol reprodueix una crònica signada per armand pueyo i que va apareixer a la revista quinzenal farell del dia 22 d'agost de 1931. La cronica és força humoristica i critica durament a la banda municipal. Lamenta la nula professionalitat, la poca qualitat musical i fa burla d'alguns musics. El punt més punyent és quan parla de la miseria que cobren els musics. Segons el cronista, el mestre cobra massa. A més els hi retreu que prenen la feina als musics de debó ja que fan la mateixa feina per un preu molt més baix. // al darrer capitol comenta com els canvis politics i es nous temps varen fer de desapareixer la banda. Defensa absolutament la tasca del mestre xancó, tot i que aleshores fou motiu de befa. Recorda que xancó havia nascut a caldes i despres d'anar a frança i de treballar amb moltes bandes franceses va tornar a la seva vila. En una ocasió el mestre lamote de grignon s'estava a can broquetas i ve ser convidad a oir a la banda. Grignon va dir als musics que tenien un molt bon mestre i que si li feien cas podien arribar lluny."

Amb un article en català repassa les plantes i flors típiques del nadal a les nostres terres com el vesc, el grevol o el galzeran

Publica un poema en català amb el que s'acomiada d'un amic que ha mort practicant l'excursionisme d'alta muntanya*

A tota portada publica una entrevista en català feta al president de la facultat sr. Martí usart. A la presentació, els autors afirmen que la tradicional festa de sant antoni va abandonant l'aspecte pagesivol i es va apropant a \l'aspecte burgès de la nostra societat de consum\". Actualment (1973) la facultat té uns 250 socis i no té cap estatut ja que es regeixen per la tradició. Afirma que avui en dia la festa és de tothom. Per això han intentat donar-li més brillantor celebrant la festa el diumenge més proper a la diada. A la pregunta de si es farà la processó aquest any, respon que no, igual que l'any passat. El motiu el troba en les noves directrius de l'esglesia que apunten a la supressió de les processons. Aquesta decisió es va pendre l'any passat per sorpresa de tothom (els de la facultat els primers), després de parlar amb mossen joan**. El sr. Usart fa 25 anys que és el president de la facultat. Una facultat que en no tenir estatuts fa les renovacions sobre la marxa. La facultat celebra tres o quatre reunions cada any i lamenta la poca assistencia de socis. Un fet que és normal. Afirma que la facultat té unes 60.000 ptas. Guardades per qualsevol eventualitat. Afirma que el casino caldense els hi fa bons tractes ja que enguant només els hi cobra un 12% del taquillatge."

L'autor afirma que avui el telefon és quelcom que ha entrat a la vida de moltes persones i que ofereix un ampli ventall de possibilitats. A l'estat espanyol hi ha 5.351.753 telefons instal·lats. Però lamenta les moltes mancances. Ell mateix, fa 8 mesos que espera que li instal·lin el telefon i la centraleta automàtica que tant esperen els calderins encara no ha entrat en servei. Demana a qui correspongui que acceleri aquest procés d'implantació

Publicita un espectacle de "folk" i música "progre" a la "pista moderna" del casino caldense a càrrec del conjunt barceloní "units". L'acte és organitzat per la unió evangèlica de joves*

Amb aquesta nota, la junta de l'aliança vol agrair als calderins la bona acollida i les facilitats donades per la integració dels components de la secció de clinica i consultoris de la creu roja a les files mutualistes de la quinta de salut l'aliança. Agraeix en especial el bon tarannà en les negociacions a l'ajuntament i a les juntes de la creu roja local i de l'hospital asil. Destaca la gran tasca que ha fet a caldes creu roja durant molts anys. Una tasca que ells mantindran i intentaran millorar. Dóna la benvinguda als nous mutualistes i els recorda que poden fer us de totes les instal·lacions que l'aliança té per catalunya i balears. Recorda que tots els socis de la creu roja local passen a ser mutualistes de l'aliança

Publica un poema en català dedicat al grup de calderins afeccionats a l'arqueologia que està treballant per esbrinar les coses dels nostres avantpassats. Conclou amb el vers: \...caldes, l'enigmatica, la boja, la tranquil·la té als llavis un poema i ...encara no l'ha escrit!"

Es fa ressò d'una nota apareguda a la vanguardia. La nota incloia una relació dels asils de la provincia. Naturalment a la llista hi era inclos l'hospital asil de caldes. El problema és que el nom de la vila estava escrit malament "caldas de montdoy". Aprofita l'error per demanar que d'una vegada es decideixi el nom oficial de la vila i que tots escriguem "caldes de montbui"