📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica una entrevista feta a membres de l'associació cultural. Enguany, aquesta associació s'ha mostrat molt activa i ha organitzat molts actes culturals. Però el fet més important ha estat la defensa de l'acadèmia montbui. Els entrevistats (anònims) afirmen que l'associació va neixer de la necessitat de poder mantenir l'acadèmia montbui, que aleshores (1964) era la única escola en la que s'hi impartia el batxillerat. L'altra objectiu era el desenvolupament cultural de la vila. Després d'un temps d'incertesa, sembla que els problemes de l'acadèmia estan en vies de solució ja que el ministeri els obligava a fer una nova escola i el matrimoni gregori font, en un gest admirable i solidari han cedit un terreny de 4.700 m2 al paratge de sant salvador per fer-hi el nou edifici. També tenen lligades les subvencions i en un comerç calderí s'exposa la maqueta del que serà el nou edifici. El cost del projecte rondarà els 20 milions de ptas. A part de les subvencions, es reven ajuts particulars i es farà una hipoteca a 30 anys. Referent a les activitats culturals de l'associació en destaquen el curs de fotografia i el d'introducció a la història de catalunya. També han organitat el concurs literari i el fotografic i han fet conferencies, col·loquis i tribunes. L'associació cultural, també té seccions autònomes com estètica, divulgació, fotografia, música, teatre i juvenil. Un altre actiu de l'associació és el butlletí \la tortuga\" que malgrat la seva modèstia inicial vol ser un competidor del setmanari montbui (aquesta última part ho diuen de broma). En un altre punt afirmen que l'associació ja compta amb un local social situat al carrer major num 18. També recorda que durant la festa major inauguraran una exposició al torreó de la presó. L'associació cultural es manté econòmicament gràcies a les 95.000 ptas. Que els dóna l'ajuntament, a les quotes dels socis i als ajuts esporadics d'entitats i comerços calderins. Politcament afirmen que l'associació per definició és apolitica però no poden estar desvinculats de la realitat politica del pais i es declaren identificats amb la catalanitat i la democràcia"

Amb un deliciós article en català l'autor fa una mena de calaix de sastre. Al primer punt descriu el seu estat d'anim. L'estat d'un home ja madur i desencisat que veu com el mon grinyola per tot arreu. Al segon punt recorda el que més li plau recordar: la caldes de la seva infantesa. Descriu algunes costums dels anys vint i com era una barberia calderina abans de l'arribada de la ràdio. En un altre punt fa un repàs musical per les vivències musicals de l'amèrica llatina que va visitar durant anys. Recorda per exemple quan va visitar el carrer corrientes i va veure que no existeix el famós num 348 que canta el tango

Publica una entrevista a josep balaguer, un calderí molt popular i que treballa de boter. Josep balaguer va neixer l'any 1928 a vilafranca del penedès i es va traslladar a viure a caldes als 12 anys. Després d'estudiar va treballar a pastres sanmartí i als 18 anys va començar a treballar amb el seu pare i el seu germà que ja feien de boters. El sr. Balaguer afirma que el negoci de fer botes va entrar en decadència pels anys 60. Aleshores ell va triar el camí de fer botes artístiques i d'encarrec. A part de les ensenyances del seu pare i del seu germà, el sr. Balaguer va acabar d'apendre l'ofici a castellar del vallès. El sr. Balaguer afirma que ell és l'únic boter que queda en actiu al vallès i que l'ofici de boter no té futur

Es fa ressò del problemes de transit que pateix caldes. Afirma que els policies posen moltes multes i, a més ho fan de manera sospitosa ja que es sancionen cotxes per aparcar uns minuts en carrers on no obstaculitzen el transit i es fan el ulls grossos quan aquest fet té lloc al carrer major, on si que obstaculitzen el transist de vehicles. També demana que es modernitzin els senyals de transit i que es posin les moltes indicacions que falten. Espera que ara, amb la contractació d'un caporal i dos policies es resolgui el problema

Amb aquest comunicat, la comissió oficial de festes dóna explicacions de la no celebració del xi è \concurso regional\" de colles sardanistes. Sembla que l'agrupació sardanista calderina no s'ha volgut fer càrrec de l'organització i que els intents del sr. Pere tura i alguns amics per organitzar-ho no han arribat a bon port. Així doncs, enguany (1976) no hi haurà el concurs de colles sardanistes que animava la festa major"

El pare poch ha rebuscat per arxius i per tot tipus de publicacions la solució a un problema de nomenclatura: com s'ha d'escriure el retol de la nova residència: residència santa susanna o residència santa susagna. La majoria de documents citen la forma llatina \susanna\" o la castellana \"susana\". L'autor cita un document en català de 1755 on hi figura la forma susanna. Però també afirma que amb els anys, els calderins han deformat el mot i és molt frequent escoltar la forma susagna tot i que la grafia catalana correcta sigui susanna. Malgrat que moreu rey i tots els estudiosos afirmen que la forma catalana correcta és susanna, l'autor aposta per la forma tradicional calderina \"susagna\""

Amb una llarga poesia humoristica en català versa sobre varis temes referents a la caça. En un punt fa referències a un animal molt curiós que varen caçar a sant sebastià: es tracta d'una mena de serp amb potes petites* que ja ha estat admirada per molts calderins. En un altre punt dóna les gràcies al pare poch pel poema que va dedicar als caçadors calderins**

Amb un article en català, l'autor planteja varis temes sense aprodundir en cap. Al primer punt, josep maria codina, que es defineix com a jove. Recorda de manera breu l'evolució de l'economia calderina. Cita el temps del tren i de les pedreres. Uns temps que foren molt bons per l'economia calderina. Després va venir la guerra i la posguerra i l'economia va patir una forta devallada. Quan l'economia es va començar a despertar va ser quan catalunya i caldes varen rebre una forta immigració de gent procedent d'extremadura, andalusia i del llevant. Destaca a dificultat que alguns nouvinguts tenen per integrar-se i el perill que suposen els \ghettos\" com els dels cent pisos (edifici verdaguer). També toca el tema dels \"altres catalans\" i es centra amb la problemàtica dels joves calderins ja que hi ha una clara diferència entre els joves autoctons i els fills de les persones que protagonitzaren la darrera onada migratòria. Tot i que sembla que poc a poc es va aconseguint una integració gràcies a la bona disposició de sectors de les dues parts. En un altre punt, també fa referencies al moment de canvi politic actual (1976) i a la crisi econòmica que pateix el mon en general"

Comunica que tindrà lloc al casino caldense una conferencia - col·loqui que versarà sobre el teatre català i la seva problemàtica. El ponent serà xavier fàbregas

Amb una nota en català, és fa ressò de l'èxit de la inauguració de la penya blaugrana de caldes. L'acte va tenir lloc el dia 10 d'octubre, coincidint amb la festa major. Després de més de dos anys de treball, per fi es va poder inaugurar la penya del barça. Hi hagueren majorettes de barcelona i mossen pere va beneir el local situat al passeig del remei num 5 (inclou el text emotiu de la benedicció). El sots president del barça sr. Boujons, també va dirigir unes paraules. Nicolau serrano, president de la penya, va cloure els parlaments. Després hi haugé piscolabis, sardanes i dinar al termes victòria amb més de 80 persones. De les persones de la comitiva del barça destaca el jugador del primer equip carles reixach. Després del dinar també hi hagueren parlaments. L'alcalde genís pujol va posar el punt i fnal, recordant l'època gloriosa d'aquell barça que venia molt sovint a caldes