📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica un poema en català que versa sobre els llocs i edificis antics i històrics de caldes

L'autor publica un extens treball en català dedicat a sant sebastià de montmajor. Al primer punt es fa ressò dels autors que han publicat informació sobre sant sebastià en general i sobre la seva esglesia romànica en particular. També cita a cuspinera quan relata la romeria o aplec que s'hi feia el 20 de gener. Aporta força informació sobre l'esglesia, la seva història i les seves particularitats artístiques. Recorda que caldes també tenia esglesies romàniques al nucli urbà com santa maria i sant pere, ambdues avui desaparegudes

Publica una entrevista en català a joan agut, un calderí que ha estat nomenat cap de la secretaria del president tarradellas. L'entrevista versa sobre les dificultats que s'han vençut per arribar a tenir la generalitat de catalunya i sobre el present i el futur, amb una generalitat que encara ha de definir les seves atribucions. En principi sembla que li seran transmeses les funcions de les diputacions provincials. En un punt, l'entrevistat és preguntat per les properes eleccions municipals a nivell calderí. Agut creu que els partits no haurien de traslladar a caldes les lluites i disputes entre partits i haurien de fer una gestió municipal eficaç, democràtica, catalana i honesta. Li agradaria que s'imposés un ajuntament de concentració nacional

Amb un article en català, l'autor es queixa de la manca de respecte pels nostes entorns naturals. Afirma que la riera, els torrents, els boscos i els camps calderins són un veritable patrimoni. Un patrimoni totalment amenaçat per la industria, el suposat progrés, les urbanitzacions i per la manca de respecte de molts. Afirma que els nostres boscos són plens de deixalles, els torrents i la riera totalment contaminats per les industries (sobre tot pelleries) i al farell s'està permetent una destrossa (es refereix a la pedrera d'egresa). També es queixa dels incendis forestals i el poc que es fa per evitar-los. De passada denosta les línies d'alta tensió. Demana un canvi d'habits per evitar la destrossa del medi ambient i aprofita la proximitat de les properes eleccions municipals per demanar que els partits tinguin present el problema als seus programes i que els ciutadans siguin conscients del problema

Publica una llarga entrevista en català al regidor d'urbanisme francesc termes. Al primer punt, el sr. Termes aclareix que els rumors de la seva dimissió eren força certs, tot i que no ha dimitit. Les desavinences no són amb el poble ni amb l'ajuntament, són amb els estaments oficials. Referent al poligon industrial, afirma que els tràmits ja s'han resolt i que ja està aprovat. Explica els llargs i costosos tràmits que s'han tingut de fer per aconseguir-lo. Un altre tema que preocupa és l'abastiment d'aigua a la població. S'està treballant en un segon projecte per la presa*. Un projecte que solucionarà els problemes. Preguntat per la mala qualitat de l'aigua, afirma que s'hi està treballant però la riera rep moltes i diverses contaminacions d'industries i granges. Fins i tot l'aigua que ve de sant feliu, sovint ve en mal estat. En un futur es farà una depuradora municipal, però el cost no és assumible per l'ajuntament. També hi ha el projecte d'asfaltar més carrers com el tram del carrer major que va a l'escorxador. Refernt al projecte del nou pont, afirma que el projecte del pont pel remei és molt car i s'aposta per fer-ne un al costat del pont romànic. Un punt polèmic és el de les obres de millora del clavegueram i paviment del barri del bugarai. Un tema que s'arrossega des de fa temps, ja que sembla que el clavegueram que s'havia fet no era suficient. També hi ha queixes de l'enllumenat públic d'aquell sector. Del tema de la pedrera (egresa) afirma que l'ajuntament s'oposa a la pedrera, però demana el suport del poble. Del tema de l'excés d'urbanitzacions diu que fan el que poden per evitar-les. Per exemple, s'han oposat a l'urbanització de regasol i controlen molt les construccions il·legals. La solució està en la renovació del pla general afirma que les atraccions de la festa major es continuen posant al parc de l'estació amb el perill de fer malbé els arbres plantats, perquè no han trobat un altre lloc. Es va estudiar posar la fira a l'explanada de la llana però s'havia de posar un transformador i a l'esplanada del bugarai s'hi varen negar els veins. També s'està treballant en el projecte de la plaça de l'àngel. Sembla que s'aprofitarà el tancament del col·legi de l'escola pia per fer dues places a diferent nivell. La de l'àngel i la plaça marquès

Balneari broquetas, marti lutero, carrer major, arceda ganiveter, peixateria simoneria, avinguda pi i margall, gasoses safont, centre democràtic i progressista, el vell groc (alias), el comas, el voltà, el torras, el segarra, el santo, la maria del centre, sr. Harvey, sra. Juanita. Mister enric payne, carrer buenos aires, comité antifeixista local, franco, cal senyor pepito, l'avenç, la torre del maynou, concili vaticà segon", historia, religio, estrangers, termalisme, balnearis, educacio, basede, cinema?, centre democratic, guerra, revolucio, franco, l'autor es proposa fer un exhaustiu article sobre l'inici de la comunitat evangelica (popularment coneguts com els protestants) a caldes. L'autor adverteix que tota la informació la ha aconsegut de manera oral i per records familiars, ja que no ha trobat cap referència escrita. Comença relatant que l'any 1870, el pastor evangèlic mister lawrence va venir a l'estat espanyol procedent d'anglaterra i a part de vendre biblies protestants, treballava a l'empresa anglo-canadenca que instalava les primeres línies ferries a l'estat. Degut a l'èxit de la venda de les biblies, les seves filles, també vingueren a espanya acompanyats dels seus marits. Tots plegats es beneficiaren de l'aperturisme que es va iniciar a espanya amb la \gloriosa\" de 1868. El destí va voler que mister lawrence vingués a caldes per tal de curar el seu reumatisme i es va establir al balneari broquetas vers l'any 1873. L'entusiasme i el temperament de mister lawrence va fer que es crees a caldes la primera comunitat evangèlica. Recorda que fins la primera república (1873) no es va legisrar la instrucció pública i no hi havia un ensenyament oficial. El resultat era un analfabetisme d'un 80%. Veient la situació, aquells evangelistes, seguidors de lutero, feren a caldes la primera escola destinada a classes populars. Inicialment l'escola estava ubicada al carrer major (on l'any 1977 hi havia el \"taller de cuchilleria arceda\"). Passant un temps després al local del mateix carrer que fins fa popc (1977) ocupava la peixateria simoneria. Finalment. A principis del segle xx, es va establir a l'avinguda pi i margall (lloc on al 1977 hi havia gasoses safont). L'escola va funcionar molt bé malgrat les reticències d'alguns a que els seus fills fossin instruits per heretges estrangers. Resultant que molts calderins hi aprengueren les primeres lletres a aquell singular col·legi. L'autor descriu vàries anecdotes: els alumnes pagaven 10 centims per setmana, el preu incloia el material pedagògic. També feren classes gratiutes i nocturnes per adults. Els diumenges passaven sessions de diapositives, tota una experiencia en uns anys que encara no hi havia cinema. Sembla que foren poques les famílies que acabaren abraçant la fe protestant, però si que s'anconseguí crear un petit nucli a caldes, un nucli que encara existeix malgrat totes les pressions, boicots i entrebancs que han tingut de soportar al llarg de la història. En un punt, l'autor destaca la coincidència en el temps del naixement de l'ensenyament protrestant i de la fundació del centre democràtic i progressista. Afirma que hi hagué una influència mútua, ja que molts dels fundadors del centrre havien rebut l'ensenyament a l'escola evangèlica tot i no abraçar aquella religió. Recorda alguns personatges que aquells temps feren de pont (noms propis). Hi hagué un llarg parentesi des del tancament de l'escola i l'aparició del matrimoni format per mister harvey i la seva esposa juanita. El reduit nucli d'evangelistes calderins es situava al carrer buenos aires i adjacents. Amb l'esclat de la guerra civil, l'esglesia catòlica fou perseguida durant el periode de revolució, en canvi, els evangelistes pogueren continuar amb els seus cultes religiosos. Ni el comité antifeixista local ni els més revolucionaris no varen interrompre el culte evangelista. En canvi, amb la victòria dels nacionals, franco va prohibir el seu culte, que pervisqué en domicilis particulars. Uns domicilis que canviaven per no ser descoberts. També són aillats del cementiri. El sr. Harvey i espopsa han de marxar a anglaterra. Durant aquel temps es va produir la mort d'un evangelista i hi hagueren disputes ja que la \"autoridad\" no volia permetre que un heretge fos passejat pels carrers centrics després de mort. També descriu les dificultats que hagueren de patir els evangelistes que es volien casar pel civil o els nens que no eren admesos a les escoles religioses, entre d'altres coses, per no estar bajejats. Aquells nens hagueren de fer l'ensenyament a cal sr. Pepito i a l'avenç. Amb la victòria dels aliats a la segona guerra mundial, franco es va veure obligat a afluixar la pressió contra els protestants i pogueren fer els seus cultes, però discretament i sense cridar l'atenció. Aleshores mister harvey la seva esposa pogueren tornar. Els protestants calderins els hi havien guardat tots els seus bens. El matrimoni harvey vivia a la \"torre del maynou\". La situació no es va normalitzar del tot fins l'arribada del concili vaticà segon. Tot i que encara tingueren problemes en ser acusats d'alterar l'ordre públic. Amb la inauguració de l'actual capella evangèlica, a la que hi assistitren les autoritats locals, els coses es normalitzaren del tot i s'acabà amb el cementiri segregat i el pas dels enterraments per carrers secundaris. L'autor dóna les gràcies a les families evangèliques de la localitat i en especial a eva casabayó codina per l'atenció i per les dades facilitades per aquest treball"

L'autor repassa diversos temes festamajoners i musicals sense aprofundir en cap. Al primer punt afirma que actualment (1977) les festes majors decauen i ja no tenen la força capdal d'altres anys. Al segon punt recorda els envelats, més adients a l'estiu que a la tardor. Recorda que abans la festa major calderina es celebrava el 17 d'agost, dia de la copatrona de la vila (santa susanna). Després, la festa es va trasalladar a l'octubre, coincidint amb l'aplec del remei, ja que era temporada de banys i caldes s'omplia de banyistes. Una gent que donava categoria a la festa. Recorda la música i les bandes d'altres temps i que els calderins havien tingut més predilecció per les sales de balls que pels envelats

Reprodueix un article de josep fontcuberta que va ser publicat a la revista de l'associació cultural de l'any 1930. En un primer punt, l'autor recorda l'any 1930, any en que va neixer l'associació de cultura. Recorda les il·lusions i les incerteses d'aquells inicis. Al segon punt, entra de ple en comentar el programa de la festa major de 1930, sobre tot en l'àmbit cultural: en destaca l'exposició local de pintura i fotografia i la festa del llibre. Destaca les virturts de la lectura i pregunta si hagués estat possible la festa del llibre sense l'associació de cultura (hi hagueren parades de venda de llibres). Al darrer punt, destaca la gran tasca que porta feta l'associació tot i el poc temps de vida: conferències culturals, cursets de gramàtica catalana, cursets d'història de catalunya, exposicions (en destaca la del paisatge vallessà), el foment per l'interès per la música i el cant, etc

Amb un article en català, l'autor es fa ressò de les diferens representacions artistiques que han tingut lloc durant la proppassada festa major. Al primer punt, es centra en l'exposició de pintures que ramon vilanova va fer a la sala de cultura de la caixa. Destaca l'evolució positiva de l'artista ramon vilanova. Una evolució que l'ha portat a fugir de grans paisatges i a centrar-se en la bellesa de les coses més ínfimes. Destaca el quadre d'una col que va cridar molt l'atenció. Al segon punt es fa ressò de l'exit de la iia mostra d'art lliure, protagonitzada exclusivament per artistes locals. El tercer punt versa sobre el concurs de pintura ràpida manolo hugué. Un concurs amb obres de qualitat però en franca devallada. També cita l'intent de fer ressucitar el concurs de dibuix infantil. Un concurs que des d'ara serà dedicat a la memòria de manolo hugué. Al quart punt es fa ressò del concurs de fotografia. Un concurs amb força qualitat però amb una preocupant minva de participants. Tal vagada sigui degut a lloc on es fa l'exposició de les obres. Un lloc poc atractiu*. Aprofita per reivindicar un espai per exposicions, conferències, concerts, etc. Al darrer punt, es fa ressò de l'exit de l'exposició \els col·leccionistes de caldes exposen\", que va tenir lloc a l'ajuntament. L'exposició va ser una mostra de la gran varietat que hi ha dins el mon del col·leccionisme"

Es fa ressò de l'acte d'afirmació politica que va tenir lloc al centre democràtic i progressista organitzat pel comité local del psc (r). L'acte fou presentat per joan agut*. Els oradors foren xavier rocha i joan majó. El secretari general del psc (r) josep verde aldea, també hi havia de ser present però inconvenients d'última hora ho varen impedir i va ser substituit per joaquim arana. L'assistència de públic no va ser gaire nombrosa, tal vegada per la poca difussió que s'havia fet de l'acte. Els ponents versaren, entre d'altres temes, sobre l'economia i l'arribada de l'estatut d'autonomia. L'autor lamenta que els partits politics en general, vulguin ser més d'esquerres del que realment són