📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

La junta de l'agrupació sardanista calderina convoca als seus socis a una assemblea general que tindrà lloc al casino caldense. També comunica que aviat començarà un curset d'ensenyament de sardanes que tindrà lloc al casino. El preu d'inscripció serà de 100 ptas. Pels socis i de 200 pels no socis

Publica una entrevista a la calderina roser ticó, sabatera d'ofici des que tenia 29 anys. Roser treballa juntament amb el seu marit, també sabater. Afirma que l'ofici de sabater és molt esclau ja que per treure un sou s'ha de treballar 14 o 15 hores diaries. La roser té una filla que no continuarà l'ofici ja que estudia per ser metge amb el vist i plau dels seus pares. El marit de la roser, a més de fer de sabater, també és músic, tot que que aviat deixarà la música per estar més amb ella. A l'entrevistada li agrada la música i anar al cinema. També va a missa tots els diumenges. De politica diu que no hi enten

Amb un article en català, l'autor replica al sr. Jordi cos pel seu article amb el que feia referència al somatent. L'article del sr. Cos versava sobre l'antigor del somatent i el defensava aferrissadament. Ara, l'autor, tot i no refutar les dades històriques de l'article del sr. Cos, vol fer algunes matitzacions importants. Naturalment, el somatent va neixer de la necessitat de defensar-se, sobre tot la gent de camp en temps d'inseguretat i de vandolers. D'aquesta manera, els pagesos pogueren tenir armes. Segons l'autor, encara avui, una minoria dels somatenistes acaronen aquest concepte noble de l'institució. Però poc a poc i gràcies a la nociva influencia de monarques com carles v i felip ii, el somatent va passar de ser un sistema autoritzat d'autodefensa per passar a ser un sistema de control i vigilància al servei del rei. Un canvi de tendència que es va veure enfortit i fomentat amb les dictadures de primo de rivera i de franco. Mentre que les dues repúbliques el dissolgueren. De fet, franco quan va reinstaurar el somatent ho va fer com un cos auxiliar de la guardia civil. Per acabar, l'autor exposa vàris exemples que demostren que l'actual somatent té poc a veure amb els seus inicis d'autoprotecció i molt a veure amb la repressió de les dictadures: afirma que quico sabater, l'últim maquis català va ser abatut pel membre de somatent de sant celoni abel rocha. També recorda que durant la marxa de la llibertat, els somatenistes de sant boi agrediren als marxants i els feren la vida impossible. Per acabar deixa caure la vinculació de membres del somatent amb fuerza nueva

Publica un comunicat del psuc amb el que notifica que el psuc cedeix el seu local al sindicat comissions obreres, per considerar que cc.oo. És l'únic sindicat del futur. També comunica que el nou local del psuc a caldes està situat al carrer montserrat num 6, 1er, 3a (lloc on fins ara hi havia el local de cc.oo.)

Amb una nota breu i en català es fa ressò de la formació definitiva de la unió de pagesos a caldes

Es fa ressò del concert de música de càmara que va tenir lloc a una de les sales del casino caldense a càrrec de l'agrupació camerata de barcelona. El concert s'inclou dins d'el pla d'acció cultural de l'associació del personal de la caixa. El concert de música clàssica tingué un bon nivell i deixà al públic molt complagut

Amb una nota en català el setmanari montbui es suma a les felicitacions que ha rebut el pare poc per la publicació d'un treball molt exhaustiu titulat "lugares calasancios en el condado de urgell". El treball inclou un extens treball sobre el rei jaume primer

*

Publica una entrevista en català a conxa sagués. Sagués és llicenciada en filosofia i lletres i professora d'institut (no a caldes), també forma part del cos de redactors de la tortuga. Conxa sagués és professora no numerària i reivindica el greuge que pateixen davant dels professors numeraris (funcionaris). L'entrevistada ensenya història a alumnes d'entre 15 i 18 anys i intenta fer les classes amenes i participatives. Conxa sagués, és militant del psc (congrés) on hi té un considerable pes especific. En aquest moment té la tasca de crear la secció del vallès central (caldes, sentmenat, palau) del psc (c). L'entrevistada veu positiva la generalitat de catalunya tot i no estar d'acord amb la seva actuació. En un punt de l'entrevista toquen el tema de la proppassada conferencia col·loqui que magda oranich va fer al centre. L'entrevistada afirma que es necesari participar en el moviment d'alliberació i lamenta la poca presencia de dones a la conferència i el poc pes de la dona en la societat. L'entrevistada veu molt necessaries les eleccions municipals ja que detecta un deteriorament de la gestió municipal degut a la transició. Preguntada pel setmanari montbui opina que va pel bon camí ja que és una porta oberta a tothom tot i que li manca cohesió per fixar criteris bàsics d'actuació

Amb un article en català, l'autor copsa el dificil moment d'impàs en que es troben els ajuntaments en general. A caldes, com passa en molts d'altres llocs, els que manen des dels ajuntaments, provenen del tardo franquisme i són gent amb moltes ganes de plegar. El problema és que no s'acaben de concretar les desitjades eleccions municipals i els consistoris han de conviure amb una situació anòmala. Hi ha rumors que afirmen que l'actual govern mira d'endarrerir les primeres eleccions municipals del post franquisme perquè el seu partit (ucd) té poc pes als pobles. També creu que l'ajuntament de caldes hauria d'haver acceptat la col·laboració de la coordinadora de partits, per tenir més legitimitat