📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

L'autor relata un passeig pels carers de caldes, acompanyat per la seva filla. Durant el recoregut, l'autor li relata com eren abans els carrers, qui foren els calderins que els hi donen noms i recorda als personatges populars que hi vivien (a noms propis els carrers i personatges recordats). Recorda diversos alias i recorda especialment un antic forn de ceràmica i descriu amb detall la masia del sr. Cortès (el jardí) i les festes que s'hi feien per sant joan (sant de l'amo). En un punt lamenta que alguns carrers com el geograf aparici no tinguin sortida per la part de dalt i ho atribueix a interessos particulars

Amb un article a tota portada l'autor fa un repàs per la relació històrica del teatre i la censura. Comença pel teatre clàssic ja que abans de crist, el poder ja controlava i decidia allò que era més convenient pel regim i per l'espectador. Al segon punt entra de ple en el paper de la censura durant la dictadura de franco. Durant els primers anys, el teatre només havia de ser un divertimento que distragues al públic dels seus problemes cotidians. Els censors i el movimeinto vetllaven per tal que les obres compromeses o de crítica social no es representessin. El regim era tan intervencionista que practicament el que hi havia era una autocensura dels autors i programadors. Arribats als anys 60, alguns autors comencen a escriure obres de denuncia socio política. Alguns autors logren estrenar disfressant personatges i eludint la censura. Cita varies persones i grups del mon del teatre (noms propis) que hagueren de lluitar contra la censura i que fins i tot, alguna vegada, el dia de l'estrena no pogueren fer-ho per culpa d'un censor. En d'altres casos les obres quedaven tan mutilaes per la tisora del censor, que quedaven desvirtuades. Sovint, els autors es negaven a interpretar-les. Als anys 70, moltes companyies teatrals alternatives espanyoles sortiren a l'estranger i obtingueren reconeixement internacional. Moltes pogueren treballar aquí ja que al regim li era dificil censurar allò que havia triomfat a d'altres paisos. Amb l'arribada de la democràcia, semblava que la censura ja havia passat, però amb casos com els de els joglars, queda clar que no tenim libertat. Inicialment, la censura va autoritzar l'obra de els joglars (la torna), però quan es va escenificar, fou detingut el seu director albert boadella i posteriorment d'altres components de la companyia, que seran jutjats en consell de guerra. L'autor critica el sistema i acusa a la censura de tants desproposits

Publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 7 de març de 1978. Entre el gruix de permisos d'obres a particulars, destaca l'atorgat a josep morros castelltor, en nom del col·legi font de l'escola pia per construir un parvulari. En un altre punt es va acordar acceptar la proposta de la parròquia i la comissió de reis, i passar a càrrec de la comissió de cultura el vestuari que s'utilitza a les cabalcades. En un altre punt es va acordar donar \el enterado\" a un escrit de la comissió de serveis tècnics sobre l'aplaçament durant sis mesos de la qualificació de l'expedient d'egresa, s.a."

El sercretari local de comissions obreres publica un comunicat per deixar clara la seva postura vers la campanya pel tancament de la pedrera del farell. En primer lloc afirma que s'han de garantir els llocs de treball dels treballadors de la pedrera. També afirma que tot aixó de la bellesa paisatgística del farell, la questió ecològica, etc. Poden obeir a l'interès del gran capital. Malgrat això, cc.oo. No és del tot refractària al tancament de la pedrera. (no cita directament egresa ni la campanya \salvem el farell\")"

Es fa ressò de l'exit de les sis hores de cançó que tingueren lloc al centre democràtic, organitzat pels joves del centre i pels alumnes de tercer de bup del manolo hugué. A part de grups locals, també hi actuaren artistes de granollers i canovelles. Les sis hores de cançó es desemboluparen amb un ambient festiu i reivindicatiu. Amb moltes al·lusions al tema del moment \la llibertat d'expressió\" "

Publica un comunicat de la csut amb el que palesen la seva repulsa amb els fets que han tingut lloc a rel del judici al grup teatral els joglars per la posada en escena de l'obra \la torna\". La torna és una crítica a la pena de mort. La justícia els ha condemnat a dos anys de presó. La csut, es solodaritza amb els joglars i demana als veins i forces politiques i sindicals de caldes que formin part d'un comité local per iniciar una gran campanya a favor de la llibertat d'expressió"

Josep ausió, montserrat termes, miquel masclans, saló de sessions de l'ajuntament, , esports, condecoracio, tradicions, publica el resultat de les votacions que tingueren lloc al saló de sessions de l'ajuntament per tal d'atrogar els tradicionals guardons als millors esportistes calderins de l'any passat. Les votacions foren força ajustades. Els guanyadors foren: josep ausió millor esportista 1977, montserrat termes millor esportista femenina 1977 i miquel masclans medalla al merit esportiu

Amb una nota en català, es fa ressò del bon moment del centre democràtic ja que han aconseguit ser 200 socis. Un èxit que no esperaven quan fa un any el consistori va cridar als socis més antics per tal que se'n fessin càrrec. Malgrat tot, creuen que encara haurien de ser més socis i afirmen que hi ha molta gent que s'inhibeix i esperen que les coses es facin soles. També afirmen que cal aprofitar el moment democràtic per consolidar tot el que es va assolint. També diuen que la societat del centre no té cap definició política determinada. Demana a tots els calderins amb ànsies de llibertat, progrés i democràcia que es facin socis del centre ja que per fer realitat el projecte calen el doble de socis. El projecte inclou posar al dia la sala d'espectacles, ampliar l'escala i posar en marxa el saló cafè. Actualment (1978) hi ha un grup de joves que està portant a terme concerts, conferències i diversos actes que acosten al jovent al centre i els dóna un espai pel lleure dominical

L'habitual anunci del cinema del casino, publicita el film perros callejeros

Es fa ressò de l'exposició d'aquarel·les que l'artista ramon juncosa està fent a la sala de cultura de la caixa. Destaca la qualitat de les obres i fa una acurada presentació de l'artista tarragoní