📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Publica en poema en català dedicat al nadal i a la mare de deu.

Amb un bonic article totalment en català, l'autor recorda la seva etapa escolar (no ho diu però eren les \escuelas nacionales\"). Repassa la monotonia i l'avorriment de tots els dies de la setmana que contrasta amb l'alegria i la màgia del diumenge. Els diumenges són recordats per l'autor d'una manera fantàstica: al matí es donaven una capbussada al gorg ample i a la tarda es deixaven seduir totalment pel cinema. Per acabar, recorda que durant una temporada la familia de l'autor va encarregar als tres germans un modest negoci de caramels al cinema ideal. El negoci no va funcionar bé perquè els tres germans eren els millors \"clients\""

Aprofita el vint-i-quatrè aniversari de la fi de la guerra per caldes per recordar a tota portada el trist final de les promeses d'igualtat i fraternitat que prometia la república i la democràcia. A l'hora de la realitat la llibertat mal entesa no va assolir les fites promesses ni de bon tros. Critica durament aquella "seudo republica democratica y separatista" i lloa la victoria de franco i la seva "cruzada de liberacion". Demana a les families que expliquin a llurs fills la realitat d'aquells dies i fa extensiva la demanda a les escoles. Per finalitzar convida a tots els calderins sense distincions a gaudir dels actes programats

Es fa un breu ressò de la festa major de sant sebastià. El mal temps del dia anterior va restar públic, però a la missa solemne hi assistiren les autoritats locals civil, militar i judicial. En un segon punt, afirma que el dia 22 de gener els pics més alts del farell es llevaren amb una lleu capa de neu

Publicita la \azada motorizada\" de la marca alemanya \"solo\". El concessionari a caldes és el sr. Vila, del carrer sant fèlix 44"

Amb un format molt breu, degut a la manca d'espai, es fa ressò de diverses noticies. La primera recomana l'exposició de fotografies de la nevada, obra de joaquim cos, que s'exposen al \rejascopio\" de la redaccio del setmanari montbui. La segona nota felicita als veins de l'avinguda pi i margall (tram compres entre els carrers aparici i santo domingo) per haver il·luminat de manera nadalenca els arbres d'aquell sector. En un altre punt, destaca l'exit del concurs de pessebres. En un altre punt es fa ressò de l'exit de la representació de \"els pastorets\" al casal catequistic. Al darrer punt explica com després del col·lapse causat per la gran nevada, els espectacles publics i la vida quotidiana van tornant a la normalitat"

Es fa ressò de la bona actuació del grup teatral del casal catequistic amb la representació de \els pastorets\". L'obra va servir per acomiadar a l'actor calderí pere ventura, que per motius de treball ha tingut de marxar a viure a sevilla"

Publica el resum demografic de l'any 1962, que dóna aquest resultat: varen neixer 42 nens i 48 nenes. Total 90. Es celebraren 58 matrimonis. Moriren 1 nena, 32 homes i 26 dones. Total 60

(xxvii), (xxviii), (xxix)", josep poch, pau vila, josep mas, // sant miquel del fai, guisla, gombau de besora, ermesenda de carcasona, mir geribert, princep d'olérdola, castell de montbui, ramon berenguer i el vell, les franqueses del valles, // (part xxvii) biblioteca arxiu de la farmacia codina, salvador codina, teresa casabayó, torre jordana, guifre, adalaida, guisla, mir geribert, gombau de besora, notari públic jaume font, castell de montbui, // torre jordana, guisla, font de gonibró, pare poch, historia, catala* // castell de montbui, // valles, // arxuis (parts xxvii i xxviii), continua el pare poch versant sobre l'origen toponimic del mot montbui. A la part xxiii, reprodueix fragmets de l'obra de pau vila \el vallès\". Pau vila recorda la importancia de la vila en epoca romana per passar després a la documentació toponimica del segle xi. En un altre punt, fa referencies a la obra de josep mas \"notes historiques\" i es centra en l'apartat de la toponimia de caldes i rodalies. // a la part num xxiv entra de ple al segle xi i reprodueix diversos documents dels anys 1046, 1059, 1048, etc. Els documents són traduits al castellà i fan referencia a donacions al monestir de sant miquel del fai i a herencies sobre el castell de montbui. Destaca un testament de gombau de besora, senyor del castell de montbui de l'any 1048, el testament el va fer motivat per la por d'un viatge que havia de fer a espanya. // a la part xxv, versa sobre les terribles diferencies entre ramon berenguer i el vell i mir geribert. Aquestes \"diferencies\" tacaren de sang el vallès, sobre tot per la disputa per les franqueses del vallès. Transcriu un testament de l'any 1052 que parla d'un testament que afecta al castell de montbui i a sant miquel del fai. Els implicats son mir geribert, guisla, gombau, etc. // a la part xxvi, continua cercant sobre el mot montbui en documents del segle xi. Transcriu diversos documents de l'any 1059 i que fan referencia a concessions del castell de montbui entre els de sempre ramon berenguer i, almodis, guisla, mir geribert, etc. // a la part num xxvii, es fa ressò de l'arxiu de la farmacia codina, amb un interessant fons de pergamins dels segles xi, xiii i xvi. Molts fan referencia a la torre jordana. El pare poch agraeix al matrimoni codina - casabayó, les facilitats donades per consultar l'arxiu particular. Transcriu un pergami datat l'any 1064 i que fa referencia a les finques veines de torre jordana (per una part les terres del castell de montbui. L'autor destaca la toponimia del document per referir-se a caldes \"montebois\" aquest fet reforça la seva tesi de que el mot montbui ve de \"muntanya del bou\". // a la part xxviii, la dedica a un document de la biblioteca arxiu de la farmacia codina que data de l'any 1067. El pergamí es una transcripció fidel d'una escriptura d'adquisició de terres a caldes de l'any 1340. Les terres limiten amb la torre jordana. // a la part xxix entra a valorar la gran importancia que durant els segles xi i xii tingueren les torres de defensa com torre jordana. Els catalans primigenis que vivien al camp, comprengueren que en cas d'atac sarraí els castells quedaven lluny i la defensa més efectiva eren les torres de defensa ja que eren molt a prop o a tocar de els masies"

Es fa ressò de l'exit de la companya de teatre del casal catequistic amb la representació en horari nocturn de l'obra \com si fos un tros de vida\". L'autor, a part de la interpretació, lloa els efectes sonors i de llum. Al final de la cronica l'autor es fa ressò d'un nou exit de la companya del casal catequistic. En aquesta ocasió varen representar a sentmenat l'obra \"el millor dependent del mon\""