📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Es fa ressò de la tornada de kubala als camps de futbol després de dos anys d'absencia. Kinze, s'en fa ressò al setmanari montbui per la forta vinculacio que kubala te amb caldes (por las frecuentes temporadas que convive con nosotros). Kubala va deixar el futbol obligat per una greu lesió i després d'un fracàs com entrenador del barça, el varen fer fora. Ara ha fitxat per l'espanyol i ha creat un gran rebombori. Kinze es felicita de la tornada, encara que sigui amb l'espanyol, ja que el seu futbol es especial. Critica la politica d'acomiadar jugadors que fa la directiva del barça, ja que varis jugadors han triomfat en d'altres equips després de ser acomiadats del barça: ramallets, martinez, evaristo, kubala, etc..

Amb un article totalment en català, publica una ressenya de l'obra capdal de la toponimia calderina, obra de moreu rey. El sr. Cubas destaca la gran tasca d'investigació que ha fet el sr. Moreu i la gran utilitat del resultat. Demana als calderins que comprin el llibre. Recorda d'altres investigadors locals com xalabarder o el pare poch

J. Ayguasanosa, del carrer barcelona 23, publicita el televisor marconi de 23\ a un preu de 22.850 ptas. (impostos inclosos)"

La sabateria aragay, del carrer forn, 11 publicita un gran assortit de sabates i corbates

La columna de portada es dedicada a denunciar una mancança que si bé no és greu, dificulta la tasca de moltes persones: la causa és l'absencia a moltes cases del corresponent número de la porta. Fins i tot hi ha alguns carrers que no tenen cap casa amb número. Aquest fet ocasiona moltes molesties als repartidors

Publica una nota oficial que obliga als propietaris de vehicles de tracció mecanica, \velomotores\", bicicletes, tractors, carros, cavalls, mules i ases a declarar-los a efectes de \"requisicion militar\". Amb una altra nota recorda als productors i magatzems del ram del vi l'obligació que tenen de declarar les seves existencies"

Es fa ressò del partit de basquet entre l'equip local i el de la via flota nordamericana en el mediterrani. El partit va ser un exit i va significar un bon començament de la festa major. Els nordamericans, a part del basquet varen oferir un bon concert de musica de jazz. A l'entrada de la pista onejaven les banderes espanyola i nordamericana. (no diu el resultat del partit)

L'autor es fa ressò de la col·locació d'una bandera al balcó principal de l'ajuntament. Aquella bandera es col·loca al balcó en dates molt assenyalades com la festa major o el corpus christi. Aquesta tradició té lloc des de la fi de la guerra civil. La bandera inclou la imatge de la santa majestat. L'autor dedica el gruix de l'article a recordar la història d'aquella bandera. L'autor ens situa al final de la primera republica, una republica que durà cinc anys i que va quedar lluny de les espectatives (llibertinatge, demagogia, manca d'autoritat, assassinats, atracaments a bancs i d'altres establiments, etc...) un d'aquells atracaments va tenir lloc a les portes de caldes: el personal que portava els diners amb que s'havia de pagar la quinzena dels treballadors de la pedrera de f.o.c.s.a., va ser atracat. Aquell estat d'anarquia i d'inseguretat va moure a moltes persones a allistar-se al somaten. Aleshores el \jefe\" del somaten del partit de granollers, sr. Torras sayol, va instar a l'autor (sala molas) per tal que passes de les files a la \"jefatura\" del somaten local. El sr. Sala va acceptar i va reforçar el \"cuadro de mandos por orden jerarquico\" amb els seus amics: margenat, sagalés, pagès, casadejust, fàbregas, berenguer i puigdueta. El total del somaten calderí era de 155, el primer en numero de tot el partit de granollers. Una vaga a barcelona d'aigua, gas i electricitat va ocasionar la sortida de la guardia civil calderina per ajudar a la de badalona. L'ordre públic de caldes va restar a mans del somaten local. Tornada la normalitat, es va acordar dotar al somaten local d'una bandera. La bandera fou apadrinada pel marquès de caldes sr. Carles sanllehy (que com els seus germans formava part del somaten) la bandera va ser beneida pel mossen calderí dr. Ribó, en un acte molt solemne i concorregut que tingué lloc a l'esglesia parroquial. Al mateix acte varen ser condecorats amb la medalla de la constancia el propi general (primo de rivera) i dotze veterans amb més de vint anys de pertanyença al somaten, entre ells el cap del republicanisme local sr. Josep serracant. Anomena especificament al sr. Serracant per demostrar que el somaten no tenia res a veure amb la politica, el seu lema era: pau, pau i sempre pau. Després dels actes liturgics, va tenir lloc un banquet amb 300 cuberts, que va comptar amb representació de tot el partit i que fou presidit pel general primo de rivera. El general va fer un discurs amb el que encoratjava als assistents a continuar amb el noble servei. El general va dir que si un dia era cridat per destins més elevats, ell acabaria amb l'anarquia i el separatisme. Als onze mesos exactes, donava el cop d'estat \"que salvo a la patria\" i que va dura set anys. Per acabar recorda a tres somatenistes amics de l'autor, que varen ser assassinats al 1936: torras, galceran, casabayó i pagès"

Es fa ressò de l'exit dels actes de la proppassada festa major. Cal destacar la bona acollida i la qualitat de les diverses exposicions, i la visita de l'equip de basquet de la vi flota nord americana i la seva banda de musica. Els actes populars quedaren resaltats amb la presencia de gegants i cap grossos. Cal destacar el lliurament d'una condecoració al sr. Llosas en gratitut per l'exposició numismatica, l'acte a ser presidit per l'alcalde sr. Sagalés i copmtà amb un discurs d'agraiment pronunciat pel sr. Cubas. El sr. Llosas va rebre la medalla emocionat

Publica una entrevista a l'artista pintor aleix rifà. Rifà és de sabadell i te 29 anys. L'artista ha exposat a caldes diverses vegades i en aquesta ocasió ho fa amb motiu de la festa major. Rifà va començar a pintar als 15 anys i el paisatge calderí el va influenciar fortament. L'exposició d'enguany no compta amb gaire assistencia de públic, tal vegada sigui degut al mal emplaçament de la sala d'exposicions. L'artista ha rebut bons consells i orientacions de sebastià badia i sent molt d'afecte pels calderins rosàs i marin