📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb la intenció de potenciar el futbol local, el club futbol caldes està organitzant un torneig de futbol per joves de 15 a 19 anys. De moment ja s'hi han compromès quatre equips. L'escola de \capataces\" de la torre marimon també presentarà un equip malgrat que els seus jugadors siguin de més edat. L'autor aplaudeix aquesta iniciativa i considera que és el millor camí per un futur brillant del futbol local ja que així s'evitaria haver de fitxar jugadors de fora. L'autor proposa que es faci quelcom semblant amb la gran quantitats de nois de 12 a 15 anys que tot el dia van donant puntades de peu a una pilota de goma. L'autor lamenta que ja fa molt de temps que no surt una gra figura del futbol local "

El pare poch comença explicant la importancia que tenen pels pobles els edificis com el castell de montbui. Lamenta que siguin molts els calderins que desconeixin que el poble deu el seu cognom al castell de montbui. El pare poch aplaudeix la formació del grup d'amics del castell de montbui i suspira per una reconstrucció i un manteniment que ens hauría d'enorgullir a tots els calderins.

Es fa ressò de la projecció de gala de la pel·licula \franco, ese hombre\" que va tenir lloc al cinema astoria de granollers. A la projecció hi assistiren representacions oficials de tota la comarca. Caldes va ser representada per l'alcalde i vàries personalitats calderines"

Es fa ressò del nomenament de la \camarada\" victoria castañé com a delegada local de la seccion femenina de fet y de las jons. L'acte va tenir lloc a la jefatura local del movimiento amb l'assistencia de tots els consellers locals i pel \"camarada\" i jefe local del movimiento ramon sagalés (alcalde). La \"camarada\" victoria va ser designada pel \"mando\" superior falangista. A l'acte va quedar clar que calia portar a cap la reanudació de la seccion femenina local. El delegat local del frente de juventudes i \"camarada\" josep guarch, va exposar els plans per poder portar als campaments d'estiu de la oje a una important representació de la joventut calderina"

Publica l'extracte dels acords presos a la sessió plenaria del dia 26 d'abril de 1965. La majoria d'acords son permisos d'obres a varis particulars. En un altre punt es va acordar la contractació de l'orquestra "la lira" per amenitzar els actes del 18 de juliol per un import de 14.000 ptas. També es va acordar solicitar a la jefatura d'obres públiques la tala d'alguns arbres de la carretera de mollet a moià en el tram del passeig del remei

Historia, pare poch, esglesia*, el pare poch s'ha proposat demostrar als calderins d'avui, la importancia històrica de la vila que els acull, i una de les maneres de demostrar la importancia preterita de la vila és la numismàtica o com diu el pater \dinerets i sisens\". Comença anomenant el dineret de coure encunyat a caldes durant el regnat de felip ii (1557-1598). Des de 1445, caldes havia obtingut la llibertat del monarca alfons v \"el magnanim\" i el privilegi honoros de ser considerada carrer o barri de barcelona. Aquest dineret té al anvers: la cifra 1, una creu, la paraula cal-des, en cercle hi ha el nom de la vila \"caldes de montbuy\" amb sis botons de flor, al camp central de la moneda hi ha les quatre barres i la figura que sembla ser un castell (sobre el castell no hi ha unanimitat). Al revers només hi ha una caldera rodejada de vuit semicercles. El prestigios numismatic j. Botet sisó es mostra estranyat per aquesta moneda ja que no té constancia que caldes tingués permís d'encunyar moneda en aquesta época tot i ser carrer de barcelona des de 1445 i vila amb representació a les corts catalanes al 1358. // a la segona part s'ocupa del bonic sisé de coure encunyat durant la guerra del frances (1641) a l'anvers té un escut amb ls armes del regne d'arago. Una corona comtal remata l'escut. Al cercle de la moneda s'hi llegeix principat - cata (lunya). Destaca l'exclusió de referencies al rei d'espanya, propi de l'època. El sisè calderí té al revers la caldera o perol i la inscripció villa ca-l-idar(um). D'aquesta moneda encunyada a caldes al 1641 cal destacar l'escut de caldes en forma de cairó i a sota la creu de santa eulàlia. Aquesta moneda guarda similituts amb monedes d'altres pobles seguint aquest model. Al mateix capitol, fa referencies a un exemplar de moneda menor o pallofa d'esglesia. És de llautó, de 13 mm de diametre que té gravada una creu de peu llarg i a cada costat l'escudet d'armes reials i una caldera. // a la tercera part, comença parlant de l'escut heraldic de la vila. Tot i no poder-ne averiguar l'any en que es va compondre. A la part superior té en una meitat la creu de santa eulàlia i a l'altre les barres de la corona d'aragó. Tota la meitat inferior és ocupada per la clàssica i tradicional caldera o perol. La segona part la dedica a les pallofes o pallarofes de llautó (latón) calderines. Aquestes monedes de petit valor varen correr des de finals del segle xv fins els primers anys del xviii i foren encunyades per molts pobles de catalunya. Generalment les pallofes eren encunyades per una sola cara. La pallofa va arribar a tenir categoria de moneda local a les postrimeríes del segle xv, quan les turbulencies del regnat de joan ii amb motiu de la disminució de monedes fraccionàries. Malgrat tot, no totes les pallofes tingueren validesa monetaria. Segons j. Botet sisó, només han de considerar-se autentiques monedes aquelles pallofes que duien l'anagrama o les lletres de la respectiva població. La pallofa de llautó de caldes, amb només anvers, creu central i dos escuts colaterals (quatre barres i caldera) tingué validesa simbolica en les distribucions d'assignacions pecuniaries als beneficiats de la parroquia de santa maria. En uns temps que la parroquia tenía una corporació o comunitat de beneficiats. // el cinquè i darrer capitol es dedicat a la silografia calderina (segells i encunys), ja siguin del municipi, de la parroquia, particulars o documents oficials). L'autor ha estudiat a fons els segells municipals que daten dels anys 1446, 1540, 1545, 1549, 1566. Detalla el de l'any 1655, que va ser imprés per l'alcalde \"batlle\" miquel brunés, en una documentació que va enviar al veguer de barcelona. És rodó i mostra l'escut heràldic de la vila. Dels segells parroquials daten de 1737, 1765 i 1810. El de 1737, té la inscripció santa maria de caldas de montbuy amb caldera o perol. El de 1765 té la inscripció assumpta est maria in coelum i comunitat de preberes de caldes de montbuy. Té el perol i una mitja lluna. Aquest segell el va imprimir en un document mossen joan broquetas, prebere, doctor i arxiver de la comunitat de sacerdots beneficiats de la parroquia de caldes. Entre els segells particulars calderins destaca el de pere arnau de santa eulàlia (1359) que té la caldera. Per finalitzar, l'autor recomana varis llibres per tal que el lector pugui aprofundir sobre el tema"

Com és habitual, el setmanari montbui publica les altes i les baixes del padró d'habitants.

Publica l'extracte dels acords presos a la sessió plenaria del dia 5 d'abril de 1965. Es va reconeixer la conveniencia d'adquirir terrenys per la construcció de les escoles i la ampliació del camp d'esports, acceptant la oferta de terrenys del sr. Joan fàbregas. Es va acordar facultar a l'alcalde per fer els tramits necessaris. En un altre punt es va apobar l'informe tecnic d'indemnització a abonar als srs. Torras cuspinera, en concepte d'expropiació i obres d'habilitació dels immobles afectats per l'obertura i urbanització del carrer espartero

Detalla els actes que tindran lloc al casino caldense durant el festival "artistico-musical" que ha organitzat caliu calderí amb motiu del seu novè aplec. El festival serà gratuit i tots els calderins hi són convidats. Hi haurà: concurs infantil de preguntes i respostes i lliurament de llibretes d'estalvi als millor classificats. Durant el festival hi haurà l'actuació musical de les solistes de l'orfeó català de barcelona maria àngels miró i sònia albadalejo acompanyades al piano per anna maria pinto (inclou el repertori musical). El festival acabarà amb l'actuació del conjunt local "juvenil de ritmos modernos" los crater's

Amb motiu de les festes de l'ascensió de granollers, es disputarà un concurs de música moderna. El primer premi està dotat amb 10.000 ptas. El conjunt calderi los crater`s ha estat convidat a participar-hi. Des del setmanari montbui els hi desitgen sort