📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

El club juvenil del casino caldense, amb una nota en català es fa ressò de l'exit de la projecció de diapositives a càrrec del sr. Vinyeta amb la temàtica de l'art romànic català. També es fa ressò de l'exit de les actuacions del proppassat diumenge i del dia de sant antoni del grup de folk de caldes. El grup de folk va tenir la seva primera actuació a sobre d'un escenari juntament amb lluis llach

Amb una missa concelebrada al santuari del remei varen iniciar-se les actuacions del nou \arciprestazgo\" de montbui. El nou \"arciprestazgo\" està format per les parròquies citades a noms propis*. Mossen josep tintó, ecònom de la parroquia de caldes, ha estat nomenat \"arcipreste\" de montbui pel periode d'un any"

Publica un treball en català, obra de miquel rosàs, que narra la història del pessebrisme a caldes, escrit a l'any 1968. Al primer paragraf explica els inicis del pessebrisme en general i recorda a sant francesc d'asís. Al segon paragraf s'endinsa en la història de pessebrisme a caldes. Afirma que els origens són imprecisos però destaca que al museu de can delger es poden admirar unes figures de pessebre de terracota datables del segle xviii. Les més antigues de la vila. Un dels pessebres més antics del que es té referencies cal situar-lo entre els anys 1890 i 1900 era el de can jepis, els avis d'en josep maynou. Dels anys 1910 -1916 es té noticia dels pessebres que feia el senyor pau de la plaça catalunya, uns pessebres que tenien moviment i que eren molt populars. També es recorden els de la familia casabayó -roca, coneguts pels de cal cisteller de la plaça. Uns pessebres que eren visitats per tot el poble. Pels anys 1924 al 1930 tingueren fama els de cal clavell, el calderer de l'arrabal \que era al costat de la manyaria torrents\". A cal gabriel esperabé, un boter del carrer del forn també es feien pessebres. Al mateix carrer forn també destacaven els de cal carmelito i els de la rellotgeria de cal guarch. Recorda detalls dels diferents pessebres. // a la segona part continua amb la història del pessebrisme local. Recorda el periode 1920-1936 i els pessebres de l'hospital asil, molts d'aquests pessebres eren obra de joan serra. També recorda el de les germanes carmelites. Alguns anys també el feren els pares escolapis (no sempre). Allà pel 1927 i fins l'esclat de la guerra, la parroquia ja organitzava concursos de pessebres per la canalla assistent al catecisme. Destaca que pel 1930 la família duran farell (amb domicili on a l'any 1969 hi havia la llibreria montoliu) tenia un pessebre perpetu a sota l'escala. Per aquells anys el sr. Ramon solà també construia un pessebre al seu balneari. Després del parentesi de la guerra recorda els pessebres que feia josep poch, del carrer de vic. El de llorenç ventura (alias llorenç manyà) també era molt bonic. També recorda un pessebre monumental al local de falange a càrrec de l'artista calderí norbert sindreu. L'any 1942 el pessebre de falange fou obra de francesc aragay vila. El 1942, el professor de belles arts amb residencia a caldes sr. Valls baqué en va fer un de molt bonic al balneari la salut. Del periode 1950-53 recorda els d'andreu canals, josep nin, francesc aragay. Recora que l'any 1953 la parroquia, sota el tutelatge de mosen tintó va organitzar el primer concurs de pessebres parroquial. // a la tercera part continua explicant l'evolució del pessebrisme a caldes. Cita als calderins que han tingut més implicació amb el pessebrisme en el periode dels principis dels anys 50 fins l'any 1968 (noms propis). També fa una descripció de la creació de l'agrupació pessebrista parroquial a l'any 1961 i la seva evolució fins l'any 1968. // a la quarta i darrera, part publica un breu perfil dels pessebristes locals de l'actualitat 1969 (noms propis quart separador)"

Amb un article totalment en català recorda que ja s'ha acabat el plaç de lliurament de treballs pel segon concurs literari que ha organitzat l'associació cultural amb la col·laboració del club juvenil del casino caldense i de caliu calderí, sota el patrocini de l'ajuntament. Recorda que aquest certamen literari és en honor a pompeu fabra i que l'acte central tindrà lloc al casino amb una conferencia del sr. Triadú i l'actuació del cantant dels setze jutges enric barbat

Es fa ressò de la mort de francesc crusellas. Antic vei de caldes i un "adicto montbuyense". Des de jove es va traslladar a viure a barcelona on va fer fortuna amb la venda de pesca salada

Amb motiu de la celebració dels 25 anys del setmanari montbui, la portada reprodueix la portada del primer montbui (1944). La editorial destaca la gran fita que representa que un setmanari local fet per aficionats amateurs celebri les noces de plata

Amb una nota breu comunica que el proper dia 20 de gener, es celebrarà la festa major de sant sebastià. A la santa missa que tindrà lloc a les 12 han estat convidades les autoritats. També comunica que s'estan realitzant els treballs que permetran que es pugui inaugurar la il·luminació del temple per electricitat

A l'habitual anunci de la contraportada, els cinemes ideal i principal, publiciten l'estrena a caldes del film \el planeta de los simios\""

L'agrupació de pessebristes parroquial publica els noms dels guanyadors del ja tradicional concurs de pessebres. Hi ha varies categories: artistics, populars i populars col·lectius

Es fa ressò de la troballa arqueologica que ha tingut lloc al camí vell de granollers, cantonada amb el carrer balmes. La troballa consta de vàries sepultures d'epoca de l'imperi romà (s. I-ii dc). Les sepultures eren del tipus de tegula romana i imbrex i s'han pogut datar merces a uns fragments de ceràmica de sigil·lata. Afirma que a l'epoca romana coexistiren dos tipus d'enterrament: la incineració i a inhumació, tot i que finalment es va imposar la inhumació. La troballa s'ha fet gràcies a uns moviments de terrra i agraeix al contractista sr. Ventura les facilitats donades per fer la seva feina. Recorda que a caldes s'han trobat vàries sepultures d'aquesta epoca: camp de l'arca, casa de can camp. Totes tenen en comú que eren a prop d'un antic camí, tal com era costum de l'epoca. També agraeix la generositat dels sanllehy per haver cedit les restes que es trobaren a prop de casa seva. Unes restes que són a museu municipal. Descriu els enterraments d'aquella epoca en general