📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Es fa ressò del nomenament de terrassenc de l'any 1971 al sr. Jaume llosas. El sr. Llosas és molt conegut a caldes, forma part de la junta del patronat de museus de caldes i molt sovint està vinculat en els actes culturals que es fan a caldes

Amb un text en català, publica el veredicte del jurat del 13è concurs de pessebres que organitza l'associació pessebrista parroquial. Inclou els noms dels guanyadors en les diferents categories

A. Tura f. Serrats publicita una nova oficina al servei de caldes. Ofereixen administració de finques i assegurances lepanto, s.a. La seu és al carrer montserrat num 9

Es fa ressò de la bona marxa a la copa catalana del club d'escacs del casino. Amb els darrers resultats obtinguts ja han aconseguit la classificació per l'ascens a tercera categoria

Amb un text en català, avisa que demà diumenge el jovent del moviment de colònies comarcal passarà per les cases a recollir les ampolles de cava buides. Demana col·laboració ja que gracies a aquesta tasca, l'any passat es varen recaptar 12.000 ptas. Entre caldes sentmenat i sant feliu

Al primer punt es remonta a l'arribada dels romans a la peninsula l'any 218 a.c. I especula sobre els camins que utilitzaren per arribar a caldes. Es possible que utilitzessin l'antiquíssim cami de mataró a caldes, passant pel coll de parpers. Documentat amb el mi·liari de can vendrell. Quan arribaren a caldes els romans es trobaren un lloc poblat. Al segon punt fa referencies a la fundació de la capella del remei i al seu ermità. Destaca la situació super privilegiada del remei, a prop de bona aigua i amb un clima que fa que allí hi floreixin els primers ametllers de la comarca. S'hi ha trobat fragments de silex i \jaspe\" indicatius d'un poblament molt antic. Al darrer punt entra de ple en la descripció del jaciment. El data del 120 a.c. I ofereix dues epoques clarament diferenciades amb notables parets a l'estrat superior de 50 cm. De gruix suportades per notables contraforts. L'autor, juntament amb el sr. Josep estrada va estudiar el jaciment a l'any 1956. Al darrer punt fa una detallada relació de la ceràmica trobada, diferenciant la de l'estrat inferior i la del superior. De l'estrat inferior destaca la varietat de ceràmica íbera i algun fragment de ceràmica romana. L'estrat superior es caracteritza per les parets de l'edifici i molta ceràmica. En destaca un fragment de ceràmica indígena amb l'inscripció \"alexis\". També publica els resultats de la campanya de l'any 1960 quan l'autor i el sr. Barberà treballaren al jaciment i trobaren més parets i material com pondus i sigil·lata"

Es fa ressò de l'exit de la representació única dels pastorets que tingué lloc en un casino ple de gom a gom. Els actors foren els mateixos que durant molts anys els representaren al desaparegut casal catequistic i com sempre ho feren molt bé. L'autor de la crònica deixa caure que seria bo que tenint aquest planter actors, fessin més representacions al casino caldense

Es fa ressò del lluiment de la cabalcada dels reis d'orient. Les autoritats locals varen presidir la seva arribada a l'ajuntament. Hi hagueren discursos i repartiment de llaminadures "golosinas"

L'autor es proposa fer referencies a tots els autors que al llarg de la història han fet referencia a les nostres aigues termals. Comença per climent cuspinera i la seva guia cicerone de 1873. Reprodueix un fragment del llibre que fa referencia als naixements d'aiguia termal de la vila. A la segona part continua reproduint fragments de la guia cicerone com la part que afirma l'origen volcanic del termalisme i la trobada polemica de pedra pomez. A la tercera part, continua citant la guia cicerone d'en cuspinera. En aquesta ocasió transcriu el text que va escriure el metge director sr. Francesc sastre a la memòria que va publicar l'any 1862. A la quarta part continua reproduint tetxos de la guia cicerone. En aquesta ocasió es centra en les fonts termals. Afirma que la fama de la pudor de la font del lleó és falsa, la causa de la mala olor ve de les basses que hi ha al darrera de la font i que serveixen per estobar vimets i cuinar llobins, etc. Moltes vegades s'ha intentat canviar el lloc de les basses però sense exit. Cuspinera afirma que la gent de caldes pot agafar l'aigua termal que necessitin, però per treure-la de la vila s'ha de pagar 1,25 ptas. Per barril. Aquest negoci s'arrenda tots els anys. També afirma que l'empresa de transports mèlich te establert un servei constant per portar aigua a barcelona per aquells malalts que no es poden desplaçar a caldes a pendre banys. A la cinquena part continua reproduint fragments de la guia cicerone. En aquesta ocasió es centra en les fonts termals i en els diferents balnearis. Hi ha tres fonts termals: la del lleó, la de la canaleta i la de la font de l'àngel, que es troba adossada a una paret de l'esglesia parroquial va ser construida a l'any 1856

A rel de les noticies que afirmen que a prop de caldes es constriurà una gran ciutat amb el nom de ciutat riera de caldes, l'autor vol copsar que en pensa la gent de caldes. Malgrat que el terme municipal sembla que no es veuria afectat, si que afectaria tenir una nova ciutat tan a prop. El primer entrevistat es el sr. Jordi jové, director de la sucursal calderina del banc de sabadell. El sr. Jové es mostra molt documentat i esperançat ja que el projecte inclou un gran poligon industrial i això serà bo per caldes. Afirma que tindrem un caldes verd i residencial al nord i un caldes industrial al sud