📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Balneari broquetas, marti lutero, carrer major, arceda ganiveter, peixateria simoneria, avinguda pi i margall, gasoses safont, centre democràtic i progressista, el vell groc (alias), el comas, el voltà, el torras, el segarra, el santo, la maria del centre, sr. Harvey, sra. Juanita. Mister enric payne, carrer buenos aires, comité antifeixista local, franco, cal senyor pepito, l'avenç, la torre del maynou, concili vaticà segon", historia, religio, estrangers, termalisme, balnearis, educacio, basede, cinema?, centre democratic, guerra, revolucio, franco, l'autor es proposa fer un exhaustiu article sobre l'inici de la comunitat evangelica (popularment coneguts com els protestants) a caldes. L'autor adverteix que tota la informació la ha aconsegut de manera oral i per records familiars, ja que no ha trobat cap referència escrita. Comença relatant que l'any 1870, el pastor evangèlic mister lawrence va venir a l'estat espanyol procedent d'anglaterra i a part de vendre biblies protestants, treballava a l'empresa anglo-canadenca que instalava les primeres línies ferries a l'estat. Degut a l'èxit de la venda de les biblies, les seves filles, també vingueren a espanya acompanyats dels seus marits. Tots plegats es beneficiaren de l'aperturisme que es va iniciar a espanya amb la \gloriosa\" de 1868. El destí va voler que mister lawrence vingués a caldes per tal de curar el seu reumatisme i es va establir al balneari broquetas vers l'any 1873. L'entusiasme i el temperament de mister lawrence va fer que es crees a caldes la primera comunitat evangèlica. Recorda que fins la primera república (1873) no es va legisrar la instrucció pública i no hi havia un ensenyament oficial. El resultat era un analfabetisme d'un 80%. Veient la situació, aquells evangelistes, seguidors de lutero, feren a caldes la primera escola destinada a classes populars. Inicialment l'escola estava ubicada al carrer major (on l'any 1977 hi havia el \"taller de cuchilleria arceda\"). Passant un temps després al local del mateix carrer que fins fa popc (1977) ocupava la peixateria simoneria. Finalment. A principis del segle xx, es va establir a l'avinguda pi i margall (lloc on al 1977 hi havia gasoses safont). L'escola va funcionar molt bé malgrat les reticències d'alguns a que els seus fills fossin instruits per heretges estrangers. Resultant que molts calderins hi aprengueren les primeres lletres a aquell singular col·legi. L'autor descriu vàries anecdotes: els alumnes pagaven 10 centims per setmana, el preu incloia el material pedagògic. També feren classes gratiutes i nocturnes per adults. Els diumenges passaven sessions de diapositives, tota una experiencia en uns anys que encara no hi havia cinema. Sembla que foren poques les famílies que acabaren abraçant la fe protestant, però si que s'anconseguí crear un petit nucli a caldes, un nucli que encara existeix malgrat totes les pressions, boicots i entrebancs que han tingut de soportar al llarg de la història. En un punt, l'autor destaca la coincidència en el temps del naixement de l'ensenyament protrestant i de la fundació del centre democràtic i progressista. Afirma que hi hagué una influència mútua, ja que molts dels fundadors del centrre havien rebut l'ensenyament a l'escola evangèlica tot i no abraçar aquella religió. Recorda alguns personatges que aquells temps feren de pont (noms propis). Hi hagué un llarg parentesi des del tancament de l'escola i l'aparició del matrimoni format per mister harvey i la seva esposa juanita. El reduit nucli d'evangelistes calderins es situava al carrer buenos aires i adjacents. Amb l'esclat de la guerra civil, l'esglesia catòlica fou perseguida durant el periode de revolució, en canvi, els evangelistes pogueren continuar amb els seus cultes religiosos. Ni el comité antifeixista local ni els més revolucionaris no varen interrompre el culte evangelista. En canvi, amb la victòria dels nacionals, franco va prohibir el seu culte, que pervisqué en domicilis particulars. Uns domicilis que canviaven per no ser descoberts. També són aillats del cementiri. El sr. Harvey i espopsa han de marxar a anglaterra. Durant aquel temps es va produir la mort d'un evangelista i hi hagueren disputes ja que la \"autoridad\" no volia permetre que un heretge fos passejat pels carrers centrics després de mort. També descriu les dificultats que hagueren de patir els evangelistes que es volien casar pel civil o els nens que no eren admesos a les escoles religioses, entre d'altres coses, per no estar bajejats. Aquells nens hagueren de fer l'ensenyament a cal sr. Pepito i a l'avenç. Amb la victòria dels aliats a la segona guerra mundial, franco es va veure obligat a afluixar la pressió contra els protestants i pogueren fer els seus cultes, però discretament i sense cridar l'atenció. Aleshores mister harvey la seva esposa pogueren tornar. Els protestants calderins els hi havien guardat tots els seus bens. El matrimoni harvey vivia a la \"torre del maynou\". La situació no es va normalitzar del tot fins l'arribada del concili vaticà segon. Tot i que encara tingueren problemes en ser acusats d'alterar l'ordre públic. Amb la inauguració de l'actual capella evangèlica, a la que hi assistitren les autoritats locals, els coses es normalitzaren del tot i s'acabà amb el cementiri segregat i el pas dels enterraments per carrers secundaris. L'autor dóna les gràcies a les families evangèliques de la localitat i en especial a eva casabayó codina per l'atenció i per les dades facilitades per aquest treball"

L'autor repassa diversos temes festamajoners i musicals sense aprofundir en cap. Al primer punt afirma que actualment (1977) les festes majors decauen i ja no tenen la força capdal d'altres anys. Al segon punt recorda els envelats, més adients a l'estiu que a la tardor. Recorda que abans la festa major calderina es celebrava el 17 d'agost, dia de la copatrona de la vila (santa susanna). Després, la festa es va trasalladar a l'octubre, coincidint amb l'aplec del remei, ja que era temporada de banys i caldes s'omplia de banyistes. Una gent que donava categoria a la festa. Recorda la música i les bandes d'altres temps i que els calderins havien tingut més predilecció per les sales de balls que pels envelats

Amb un article en català, l'autor es queixa de la manca de respecte pels nostes entorns naturals. Afirma que la riera, els torrents, els boscos i els camps calderins són un veritable patrimoni. Un patrimoni totalment amenaçat per la industria, el suposat progrés, les urbanitzacions i per la manca de respecte de molts. Afirma que els nostres boscos són plens de deixalles, els torrents i la riera totalment contaminats per les industries (sobre tot pelleries) i al farell s'està permetent una destrossa (es refereix a la pedrera d'egresa). També es queixa dels incendis forestals i el poc que es fa per evitar-los. De passada denosta les línies d'alta tensió. Demana un canvi d'habits per evitar la destrossa del medi ambient i aprofita la proximitat de les properes eleccions municipals per demanar que els partits tinguin present el problema als seus programes i que els ciutadans siguin conscients del problema

Publica un poema en català que versa sobre els llocs i edificis antics i històrics de caldes

L'autor publica un extens treball en català dedicat a sant sebastià de montmajor. Al primer punt es fa ressò dels autors que han publicat informació sobre sant sebastià en general i sobre la seva esglesia romànica en particular. També cita a cuspinera quan relata la romeria o aplec que s'hi feia el 20 de gener. Aporta força informació sobre l'esglesia, la seva història i les seves particularitats artístiques. Recorda que caldes també tenia esglesies romàniques al nucli urbà com santa maria i sant pere, ambdues avui desaparegudes

Amb una nota en català, publica els acords presos a la sessió plenaria del dia 13 d'octubre de 1977. Les diferències amb les notes dels plens publicades fins ara al setmanari, és que el redactat és en català i que els acords van acompanyats d'alguns comentaris il·lustratius i aclaridors. Al primer punt, es va acordar aprobar el projecte de pavimentació, sanejament i electrificació de la part final del carrer major, del raval de remei i de la plaça del marquès. En un altre punt es va acordar aprobar el projecte de la sala d'actes i biblioteca pública al centre manolo hugué del carrer buenos aires. En un altre punt es va tractar sobre la problemàtica de les obres de sanejament del sector poble nou (barri del bugarai). En un altre punt es va donar informació sobre el restabliment provisional de la generalitat de catalunya. L'ajuntament va acordar donar-hi el seu suport en un altre punt es va informar del cessament del pare florensa com a director del centre manolo hugué. Després de la publicació sucinta dels punts aprobats al plenari, l'autora fa una sèrie d'aportacions i aclariments sobre els temes aprobats. Detalla les queixes dels veins sobre la problemàtica de les deficiencies de les obres de clavegueram del barri del bugarai. Per exemple, la queixa dels veins anava avalada per la signatura de 173 persones i un informe dels arquitectes srs. Garcia i xalabarder, va detectar deficiències. Finalment, l'arquitecte municipal ha acceptat uns petits retocs a l'obra i aquesta serà revisada pels arquitectes citats, en representació dels veins. Sembla que per fi s'ha trobat una solució satisfactòria. Del cessament del pare florensa com a director del manolo hugué, afirma que és per motius de salut i que florensa ara ocuparà una plaça de llicenciat a l'institut de granollers. El sr.garín ocuparà el seu lloc i el calderí sr. Ballart serà professor de geografia i història. En un punt del plenari, el secretari d'administració del setmanari montbui sr. Lucas torres, va llegir l'estat de comptes del setmanari. Ara el sr. Torres seguirà exercint la seva funció sota la supervisió del nou consell. Al darrer punt es va notificar que el ministeri d'obres públiques havia contestat afirmativament a la demanda de l'ajuntament de canviar al català els retols de les carreteres que indiquen el nom del poble

Amb un article a tota portada i en català, l'autor reclama un record pel que fou president de la generalitat de catalunya lluis companys. Destaca la figura d'en companys i vol que sigui recordat per les noves generacions. Destaca que companys fou afussellat. Ara (1977) que aviat es recuperarà la generalitat i ja s'espera la tornada d'en tarradellas, aprofita per recordar que enguany tindrà lloc el 37è aniversari de la seva mort. L'autor encara recorda haver assistit a algun dels molts mítings que companys va fer al centre democràtic. Destaca el seu marcat accent lleidatà i la seva oratòria. L'autor també es fa ressò dels vincles que companys tingué amb caldes. Cal recordar que era l'advocat del centre democràtic. Finalment, relata una anecdota que tingué lloc mentre companys era governador civil de barcelona: companys va passar uns dies hostajtat al balneari de can rius. Els seus seguidors calderins no sabien que fer: si visitar-lo o deixar-lo descansar tranquil. Una tarda, sense previ avis es va presentar tot sol a pendre cafè al centre democràtic davant la sorpresa de tothom. Ràpidamemt fou reconegut i envoltat d'uns admiradors que no s'esperaven aquella visita per sorpresa i més tenit en compte que companys comptava amb vàris amics a caldes que l'haguessin acompanyat gustosament. Sembla que companys va actuar així per no sentar preferències entre els seus seguidors. Al cap d'un temps seria el president de la generalitat

Amb una carta al director en català, un veí es queixa de l'obertura de la discoteca topper. Sembla que abans de la inauguració ja s'afirmava que la discoteca degradaria el barri i molestaria als veins. Ara sembla que els fets els donen la raó ja que a part dels sorolls i la cridòria, després d'una sessió de discoteca, molts cotxes dels veins aparegueren amb desperfectes

La secció local del psc publica un comunicat en català amb el que es fa referència a la problemàtica que té caldes amb la recollida d'aigua potable per la població. Actualmet (1977), caldes recapta l'aigua en una estació que hi ha uns metres més avall de la confluència del torrent del remei amb la riera. Fins no fa gaires anys, aquell era un punt molt bo de captació ja que el torrent aportava força aigua i de bona qualitat. El problema és que entre les urbanitzacions i sobre tot les granjes que s'han instal·lat i que deixen anar la bruticia al torrent del remei, l'aigua està contaminada. La soluició proposada per l'ajuntament ha estat construir una nova estació captadora uns metres més amunt, amb un cost de 500.000 ptas. El psc local està en contra d'aquesta solució ja que el cost es repercutirà al poble, resultant que es posaria al davant l'interès privat al general. Demanen que es posin mesures per tal que aquells que contaminin deixin de fer-ho i que no es deixi perdre un cabal d'aigua tan bo com el del torrent del remei

Publica una entrevista als responsables de la ponència de cultura i esports de l'ajuntament srs. Badia i torras. Les preguntes van adreçades a copsar el moment de l'esport calderí. El principal problema de l'esport calderí és poder acabar el pabelló municipal. Una obra ja iniciada i que porta força temps parada. Destaca la importància de tenir un pabelló cobert, per tal que els esportistes puguin fer-hi entrenaments i competicions. El principal problema és l'econòmic ja que l'ajuntament només destina un dos per cent del pressupost a cultura i esports. Una xifra força curta. Sembla que la crisi econòmica ha afectat al projecte. Un projecte que comptava amb l'ajut de la diputació i de la \delegación nacional de deportes\". Uns ajuts que no han arribat. L'ajuntament va cedir els terrenys. Un altre tema tractat és el de la festa de lliurament de guardons als millors esportistes locals. Un tema que ha anat evolucionant i canviant de formats. Sembla que es seguirà la tendència dels darrers anys de fer un lliurament de premis més popular i sense sopar, ja que el sopar té un cost que alguns no poden assumir en temps de crisi"