📰 Arxiu Digital Caldes de Montbui

Amb una nota en català, es fa ressò del bon moment del centre democràtic ja que han aconseguit ser 200 socis. Un èxit que no esperaven quan fa un any el consistori va cridar als socis més antics per tal que se'n fessin càrrec. Malgrat tot, creuen que encara haurien de ser més socis i afirmen que hi ha molta gent que s'inhibeix i esperen que les coses es facin soles. També afirmen que cal aprofitar el moment democràtic per consolidar tot el que es va assolint. També diuen que la societat del centre no té cap definició política determinada. Demana a tots els calderins amb ànsies de llibertat, progrés i democràcia que es facin socis del centre ja que per fer realitat el projecte calen el doble de socis. El projecte inclou posar al dia la sala d'espectacles, ampliar l'escala i posar en marxa el saló cafè. Actualment (1978) hi ha un grup de joves que està portant a terme concerts, conferències i diversos actes que acosten al jovent al centre i els dóna un espai pel lleure dominical

L'habitual anunci del cinema del casino, publicita el film perros callejeros

Amb un article a tota portada l'autor fa un repàs per la relació històrica del teatre i la censura. Comença pel teatre clàssic ja que abans de crist, el poder ja controlava i decidia allò que era més convenient pel regim i per l'espectador. Al segon punt entra de ple en el paper de la censura durant la dictadura de franco. Durant els primers anys, el teatre només havia de ser un divertimento que distragues al públic dels seus problemes cotidians. Els censors i el movimeinto vetllaven per tal que les obres compromeses o de crítica social no es representessin. El regim era tan intervencionista que practicament el que hi havia era una autocensura dels autors i programadors. Arribats als anys 60, alguns autors comencen a escriure obres de denuncia socio política. Alguns autors logren estrenar disfressant personatges i eludint la censura. Cita varies persones i grups del mon del teatre (noms propis) que hagueren de lluitar contra la censura i que fins i tot, alguna vegada, el dia de l'estrena no pogueren fer-ho per culpa d'un censor. En d'altres casos les obres quedaven tan mutilaes per la tisora del censor, que quedaven desvirtuades. Sovint, els autors es negaven a interpretar-les. Als anys 70, moltes companyies teatrals alternatives espanyoles sortiren a l'estranger i obtingueren reconeixement internacional. Moltes pogueren treballar aquí ja que al regim li era dificil censurar allò que havia triomfat a d'altres paisos. Amb l'arribada de la democràcia, semblava que la censura ja havia passat, però amb casos com els de els joglars, queda clar que no tenim libertat. Inicialment, la censura va autoritzar l'obra de els joglars (la torna), però quan es va escenificar, fou detingut el seu director albert boadella i posteriorment d'altres components de la companyia, que seran jutjats en consell de guerra. L'autor critica el sistema i acusa a la censura de tants desproposits

Amb una nota en català, recorda unes anècdotes humorístiques que tingueren lloc en temps de la dictadura de primo de rivera. El diari i orga oficial de la dictadura \la nacion\", va publicar un elogiós poema dedicat a primo de rivera. El poema lloava fins l'exageració les virtuts del dictador. Però si només es llegien les primeres lletres de cada linea s'hi llegia \"primo es b\" tal vegada fent referència a l'afició a les copes (b de borratxo). Quan se n'adonaren ja s'havien tirat milers de còpies. La segona anècdota fa referència a la frase que més repetia el dictador: \"la nación está conmigo\""

Publica una entrevista a vicenç joan maymó palacin, propietari d'una petita industria textil \pequeño taller de telares\". El sr. Maymó és pare d'una nena i milita al psc- congrés. Segons l'entrevistador, és molt possible que quan per fi hi hi hagin eleccions municipals, el sr. Maymó ocupi una regiduria o, fiins i tot l'alcaldia. El sr. Maymó és un home senzill i inquiet. Entrant en materia, el sr. Maymó descriu com ha de ser el funcionament d'un ajuntament i aprofita per queixar-se de la situació insostenible creada per la ucd del sr. Suarez ja que actualment (1978) els ajuntaments són un anacronisme ja que encara estan regits per homes i lleis del franquisme quan tot el pais es mou en clau democràtica. També destaca la paralisis dels ajuntaments provocada per la incertesa del futur i per la greu crisi econòmica que pateix el pais en general i els ajuntaments en particular. En un punt, apunta les actuacions que s'haurien de fer a caldes des de l'ajuntament per posar la vila al dia. El sr. Maymó creu que l'ajuntament ha de fomentar l'associacionisme en general ja que és la base del municipi. Tant l'entrevistador com l'entrevistat es posen les mans al cap davant de la possibilitat força remota que algun partit \"fascista\" guanyi a caldes, utilitzant males arts"

Amb un article en català i a tota portada es fa ressò de la proppassada assemblea general del sindicat agricola, que va tenir lloc als locals de \la hermandad de labradores y ganaderos\". L'assemblea en questió va ser mogudeta i va deixar ben clares les fortes diferències entre l'antiga junta i la unió de pagesos. Els problemes del sindicat són vistos amb molta preocupació per àmplis sectors de calderins (els homes del camp, els ramaders, la gent que compra al sindicat agricola...). Les divergències venien de lluny i es materialitzaren en el punt de l'ordre del dia que tractava sobre la transformació que per llei havien de fer les \"hermandades\" per transformar-se en cambres agràries. Una postura amb la que estaven d'acord els membres de l'antiga junta però a la que s'hi oposaren els membres de la unió de pagesos en creure millor la transformació en cooperativa agraria. Entrant ambdues parts en conflicte. Les postures s'anaren endurint i es va arribar a l'insult, a les al·lusions personals i finalment a la violència. Un exemple del que no ha de ser una assemblea. Ni els més vells recodaven una situació tan tensa i desagradable. Resumint podriem dir que els partidaris de l'antiga junta volien fer els canvis d'una manera reposada i els de la unió de pagesos volien canvis més sobtats i radicals. Unes postures dificils de reconciliar i només solucionables quan la gent tingui entès i interioritzat el sentit de la paraula democràcia"

Amb un anunci en català, confeccions laborals montbui ofereix els seus serveis en tot tipus de vestuari laboral. El taller és al carrer font i boet 17 i la botiga a l'avinguda pi i margall 30. També tenen botiga a barcelona

Amb un format publicitari, l'assemblea local de la creu roja comunica que el proper dia 19 es desplaçarà a caldes un equip del banc de sang de l'hospital de la santa creu i de sant pau de barcelona, per tal de facilitar les donacions dels calderins evitant-los els desplaçaments. L'equip s'instal·larà al consultori de la quinta de salut l'aliança (antiga seu de l'assemblea local de la creu roja) carrer font i boet 25

L'autor relata un passeig pels carers de caldes, acompanyat per la seva filla. Durant el recoregut, l'autor li relata com eren abans els carrers, qui foren els calderins que els hi donen noms i recorda als personatges populars que hi vivien (a noms propis els carrers i personatges recordats). Recorda diversos alias i recorda especialment un antic forn de ceràmica i descriu amb detall la masia del sr. Cortès (el jardí) i les festes que s'hi feien per sant joan (sant de l'amo). En un punt lamenta que alguns carrers com el geograf aparici no tinguin sortida per la part de dalt i ho atribueix a interessos particulars

El p.o.r.e. Comunica als calderins que s'ha reorganitzat un comité local del partit obrer revolucionari d'espanya (secció iva internacional) i un cercle local de les joventuts espanyoles revolucionàries. Ambdòs fets són consequència de les reunions entre antics militants, simpatitzants i nous elements. Aprofiten per protestar per la seva il·legalització i demanen que es legalitzin tots els partits i organitzacions. També demanen la llibertat del seu \camarada\" santiago alegria i de tots els presos antifeixistes. També anuncien que de nou comencen la lluita pel socialisme a l'occident i per la revolució politica de l'est (d'europa) que elimini la burocràcia \"usurpadora de las conquistas de octubre\""